El passat mes de març, Kilian Jornet anunciava el seu calendari d’activitats per aquest 2023. Un calendari en el que participarà a poques curses (només s’ha confirmat la seva participació a Sierre Zinal el proper mes d’agost) i en la que inclou la seva tornada a l’Himalàia aquesta primavera per cinquena vegada. Tres intents fallits d’ascens a l’Everest en 2016 (va arribar als 8.000m), 2019 (es donaria la volta als 8.300m per fort vent) i 2021 (amb David Göttler), tindrien la seva recompensa amb el doble ascens a l’Everest en 2017 (amb rècord inclòs), queda per saber quin projecte ambiciós barrina dins la ment de Kilian.
Doncs bé. En declaracions de Tashi Lakpa Sherpa, director d’Expedicions SST/14 Peaks a The Himalayan Times: “Gestionarem l’expedició del millor corredor per muntanya del món, Kilian Jornet, que té com a objectiu escalar l’Everest i el Lhotse sense utilitzar oxigen suplimentari aquesta temporada”. Aquesta afirmació ha estat corroborada per l’empresa Outfitter Seven Summits Treks a Explorers Web: “Li vam demanar detalls a Jornet, però no va voler compartir gaire. Ens va dir que tenia permisos per a diversos cims però només decidirà al moment, segons les condicions”.
Jornet aterrarà al Nepal en gran forma. De fet, la setmana passada va enllaçar els set cims principals de la serralada de Romsdal noruega, combinant trams d’esquí i escalada alpina, acumulant un total de 76,5 quilòmetres i 9.257 metres de desnivell positiu en menys de 24 hores.
Travessa Everest-Lothse sense oxigen: un dels majors desafiaments pendents de l’Himàlaia
El nepalès Mingma Dorchi Sherpa establia, el 27 de maig de 2019, un nou rècord de velocitat per a la travessa Everest-Lhotse, marcant un temps de 6 hores i 1 minut segons el seu GPS. Això si, amb l’ajuda d’oxigen artificial. Fer-ho a ple pulmó segueix sent un dels majors desafiaments de l’Himàlaia que ningú ha aconseguit mai. Un repte perseguit per l’alpinisme que avui perdura intacte. I si fos aquest el repte que prepara Kilian Jornet?
El mes de maig de 2018, dues parelles d’alpinistes van intentar-ho sense èxit. El romanès Horia Colibasanu i l’eslovac Peter Hamor decidien abandonar per l’alt risc d’allaus i les plaques de gel de l’aresta oest de l’Everest, mentre que el britànic Jon Griffith i el nepalès Tenji Sherpa desistien per la via normal, l’aresta sud-est, després de culminar l’Everest.
El somni d’Ueli Steck
La travessa Everest-Lothse va fer somiar al malmès suís Ueli Steck, un dels grans mites de l’alpinisme, mort en 2017 al Nupse quan preparava precisament aquest projecte ambiciós. Kilian i Steck es van conèixer a l’Himàlaia al maig de 2015 i ambdós no els hi va caler ni mitjançar paraula perquè parlaven el mateix idioma, alpinísticament parlant. El seu afany per un estil lleuger els va dur a compartir experiències. En novembre d’aquell mateix any escalarien la nord de l’Eiger en estil lleuger i, com bé explicaria Jornet “fou una classe magistral d’alpinisme”.
El rècord de Nirmal Purja
El nepalès Nirmal Purja és l’actual posseidor d’un altre rècord: el de velocitat en escalar l’Everest i el Lothse sense oxigen suplementari. En 2022 aconseguia aquesta fita invertint un total de 26 hores. Primer escalaria l’Everest (8.848m) el 15 de maig, baixaria al Coll Sud per tocar el sostre del Lothse al dia següent (8.516 m). A més encadenaria els cims del Kangchenjunga (8.586m), Everest i Lhotse (8.516m) -3a, 1a i 4a muntanya més alta del planeta- en tan sols 8 dies, 23 hores i 10 minuts, sense fer servir oxigen suplementari.
