La quarta és la vençuda. Després de tres intents fallits, Kim Collison aconsegueix l’anhelat triomf en el Pennine Way liderant de principi a fi. Tres participacions, en 2022, 2023 i 2024 i les seves consegüents retirades havien convertit la Montane Spine Race en una obsessió per a l’ultrafondista britànic. La perseverança ha tingut avui el seu anhelat premi tocant el mur del Border Hotel després de 82h46’32”, el segon millor registre de la història de la competició. Un temps que cal posar en valor donades les complicades condicions d’aquesta edició, per la meteo i per com posteriorment la pujada de temperatures va complicar els camins del Pennine Way, amb neu fins al genoll el primer dia de competició fins als trams de fang i gel en els següents. Sens dubte, una altra Montane Spine Race èpica.
Collisson, líder de principi a fi
Focalitzat en la prova des de fa mesos, Kim Collison va prendre el comandament de la competició pràcticament des de la primera milla, sabedor que un ritme exigent podria fer-li acumular un avantatge que fet i fet fos definitiva. I si bé la distància sobre els seus perseguidors mai va ser excessiu, sempre va rondar l’hora de diferència. Primer amb Eugeni Roselló, Dave Phillips, Tiaan Erwee i Sam Skinner com a perseguidors principals i després en un mà a mà amb John Kelly. Collison iniciava la tercera nit amb 90′ d’avantatge sobre un John Kelly que a més tenia una penalització de 13′ (en un principi van ser 26′ però es van reduir posteriorment). Una nit que ens va regalar un impressionant duel entre dos perfectes coneixedors del terreny que finalment es va decantar pel britànic, que arribava a Kirk Yetholm després de 82h46’32”. Proesa.
Kim Collison és tota una institució en el trailrunning britànic, amb triomfs com a la SwissPeaks 360, la Arc of Attrition, finalitzar la Bob Graham Round, rècord inclòs en la seva versió hivernal, o el FKT de la Northern Traverse. Ara pot afegir la Montane Spine Race a un extens currículum que també inclou la participació representant a Gran Bretanya en Campionats Mundials de trailrunning i de skyrunning.
La mala sort s’acarnissa amb Eugeni Roselló
La dotzena participació d’Eugeni Roselló a Spine Race no començava amb bon peu. Després de perdre les maletes (i el material per afrontar la prova) en el trajecte al Regne Unit, es veia obligat a abandonar la tarda del dilluns en haver perdut el frontal que portava en una caiguda i no comptar amb recanvi. En aquells moments, el català es situava en segona posició.
Lucy Gossage, guanyadora femenina
En categoria femenina, la britànica Lucy Gossage va rebassar a Robyn Cassidy durant la matinada de dimecres i va anar ampliant la distància fins a cercar Kirk Yetholm com a brillant guanyadora amb un temps de 87h41’38”.
L’oncòloga del NHS, que està recaptant fons per a la plataforma MOVE Against Cancer Charity, que pretén “utilitzar l’activitat física i l’exercici per millorar la vida de les persones amb càncer”, va ser tercera en el seu debut a la cursa l’any passat. Nikki Arthur és la tercera classificada.
Text: Alfonso García – Territorio Trail Media / Albert Torrent
Palmarès Winter Spine Race
Any | Guanyador | Temps | Guanyadora | Temps |
---|---|---|---|---|
2012 | Gary Morrison and Steve Thompson | 151:02:00 | ||
2013 | Eugeni Roselló Sole | 124:52:00 | Annabel Gates | 172:59:00 |
2014 | Pavel Paloncy | 110:45:00 | Debbie Brupbacher | 153:17:00 |
2015 | Pavel Paloncy * | 81:34:00 | Beth Pascall | 90:59:00* |
2016 | Eoin Keith | 95:17:00 | Anna Buckingham and Zoe Thornburgh | 166:38:00 |
2017 | Tom Hollins | 99:25:36 | Carol Morgan | 109:54:00 |
2018 | Pavel Paloncy | 109:50:22 | Carol Morgan | 130:37:22 |
2019 | Eoin Keith | 98:18:23 | Jasmin Paris | 83:12:23 |
2020 | John Kelly | 87:53:57 | Sabrina Verjee | 108:07:17 |
2021 | Suspesa per COVID-19 | |||
2022 | Eoin Keith | 92:40:30 | Debbie Martin-Consani | 104:08:22 |
2023 | Damian Hall | 84:36:24 | Claire Bannwarth | 97:39:58 |
2024 | Jack Scott | 72:55:05 | Claire Bannwarth | 92:02:23 |
2025 | Kim Collison | 82:46:32 | Lucy Gossage * | 87:41:38 |