El passat 5 de febrer es va celebrar, al Regne Unit, la segona edició de The Arc of Attrition. La ultratrail, de cent milles de recorregut, resseguia la costa de Cornwall, al sud-oest d’Anglaterra, unint les localitats de Coverack i Porthtowan.
La cursa va reunir fins a un centenar de participants, del quals només vint-i-vuit van poder completar el duríssim recorregut de fang, pluja incessant i ratxes de vent d’un 100 km/h que convertien aquest ultratrail britànic en un autèntic infern. Els britànics Duncan Oakes i Steven Wyatt repetien triomf junt amb Pat Robbins i Jason Lewis després de quasi 23 interminables hores. En categoria femenina, la victòria va ser per la també britànica Natalie Taylor que va invertir 28 hores.
Per desgràcia, els quatre corredors catalans que hi van participar no van poder completar el recorregut. L’egarenc Oriol Antolí ens relata la seva experiència:
“Amb en Marc Campal vam començar a un ritme força fort, pensant que amb el baix desnivell que ens havien dit (1.600mD+) la cursa seria força ràpida. Però aviat vam veure que no era així i vam decidir afluixar. La organització ens va confessar a l’arribada que la prova constava de 6.000m positius. Durant les primeres deu hores vam patir el fort vent que, inclús, tombava als corredors. A mitja nit va entrar una tempesta brutal, amb inundacions a Truro –una de les grans ciutats de la zona- i els camins es van convertir en autèntiques piscines d’aigua i fangar, fent alentir molt el ritme. Imagina, vaig trigar més de 10 hores per cobrir els últims 35 quilòmetres! A una milla de St. Ives (km125) vaig ajudar a un corredor amb hipotèrmia fins cercar l’avituallament. Allà, amb la terrible missió de sortir en solitari a plena nit i amb pluja com a últim corredor, vaig decidir abandonar”.
L’Oriol creu que serà una prova que creixerà en un futur. Les proves britàniques Spine Race i Arc of Attrition es caracteritzen pel seu règim de semi-autosuficiència, amb obligatorietat de portar equip de suport i la orientació mitjançant un navegador GPS per seguir el traçat correcte.
Tot i la seva retirada, va quedar encantat amb el paisatge de la costa atlàntica britànica: “Em va recordar molt a la costa de Galícia, intercalant espadats penya-segats amb bucòliques platges”.
