Pere Aurell i el triomf a una carrera esportiva

Potser li ha arribat tard, o no. El que és ben segur que la victòria de Pere Aurell (Terrassa, 1983) a la prestigiosa Transvulcania el passat dissabte és el premi a la constància, a la perseverància i, sobretot, a la paciència d’esperar el seu moment.

De caràcter senzill i una mica tímid, va començar a forjar el seu camí allà l’any 2003 quan va guanyar la Copa Catalana de Curses de Muntanya sub-23, fet que no va passar per alt als tècnics de la Selecció Catalana i ja al 2005 conseguia el sots-campionat d’Espanya en el Maratón Alpino Madrileño. Guanyador de moltes curses de casa nostra, el primer gran èxit internacional va arribar al 2011 quedant quart a la Copa del món, just un any abans de l’inoportuna lesió que el va deixar en fora de joc durant pràcticament un any. Superat el tràngol, va tornar molt més fort i madur a la competició, sobretot el fet de ser pare al 2014.

Autèntic rodamón, en Pere Aurell ha deixat la seva firma en curses mítiques com Trofeo Kima (5è 2014), Sentiero 4 Luglio (4t 2014), Matterhörn Ultraks (5è 2015) i Royal Ultra Sky Marathon (3r 2017). En Fernando Rosa, actual seleccionador català, el defineix com “un bon baixador, dels millors, una gran virtut que aprofita sobretot en les curses més tècniques. Dins el grup sempre és dels més alegres i divertits”.

No podem oblidar la figura que representa la seva parella, la Ragna Debats. Amb ella va aconseguir ser més disciplinat i ambdós formen un binomi inigualable. Campiona del món de trail i guanyador d’una de les curses més prestigioses del món en un mateix cap de setmana no es flor d’un dia.

Com diria el gran Kiku Soler: “Surt a disfrutar i triomfaràs”.

Foto portada (c) Martina Valmassoi