El Tor des Géants® 2025 no falla a la seva cita amb l’èpica i la sorpresa. Quan semblava que la setzena edició podia tornar a escriure’s amb el nom de Franco Collé, l’heroi local va haver de dir prou de manera inesperada, cedint el protagonisme i obrint un nou escenari de cursa.
Collé, d’aspirant al rècord a abandonament inesperat
El de Gressonay havia començat amb la seguretat del campió, compartint lideratge amb Corneliu Buliga i Florian Grasel en els primers compassos, i marcant un ritme calcadíssim al de la seva estratosfèrica victòria de 2023. Tot feia pensar en un Collé imparable, però els problemes físics van aparèixer quan menys s’esperaven. A l’altura del Lago Chiaro, Collé va haver d’aturar-se més d’una hora per problemes oculars. Poc després arribava la decisió més dolorosa: abandonar el Tor, tal i com va succeïr i pel mateix motiu en 2019.
“Ha tornat a passar. Per desgràcia he tingut que rendir-me per culpa dels meus ulls” deia el tetracampió italià a través de les seves xarxes socials. “No m’arrepenteixo, una vegada més ho he donat tot. Només sento decepció”.

El Tor perdia així el seu gran referent, i la cursa s’obria de bat a bat. El franco-belga Victor Richard, que havia anat progressant amb intel·ligència i regularitat, aprofitava el moment per situar-se al capdavant. Al seu darrere, Martin Perrier i Simone Corsini mantenien opcions, mentre Florian Grasel i el francès Louis Calais es resistien a despenjar-se de la lluita pel podi.
Richard, amo i senyor… i a la caça del rècord
Amb la cursa ja entrant a la seva fase decisiva, el protagonisme absolut era per a Victor Richard. El franco-belga va saber gestionar com ningú els descansos (1h10 a Cogne i només 20 minuts a Champoluc), declarant sense embuts que ja no pensava dormir més: «Vull guanyar i vull el rècord».
Tot i patir una tendinitis i butllofes inevitables, Richard passava pel refugi Champillon a trenc d’alba amb una hora de marge sobre el temps de Collé el 2023. El rècord era possible.
Ja de matinada, Courmayeur rebia al seu nou rei. Victor Richard establia un nou temps rècord a Tor des Géants: 66 hores, 8 minuts i 22 segons, rebaixant en 31 minuts l’interior registre.
Els perseguidors, Corsini, Perrier i un sorprenent Daniele Nava, lluitaven a gairebé quatre hores de distància, en un frec a frec decisiu per les dues places restants del podi. En canvi, Calais i Zhao, protagonistes inicials, van dir prou per problemes físics.
Finalment, Martin Perrier i Simone Corsini pactarien una entrada conjunta a meta després de 71h 48’55”. Destacada la cinquena posició del corredor basc Unai Dorronsoro, com a millor actuació espanyola d’aquest Tor des Géants.
Victor Richard, un especialista en mega ultres
Integrant del Team Alpimotion, Victor Richard s’ha convertit en una de les figures més sòlides de l’ultrafons europeu. En 2019 va començar a forjar la seva figura amb una segona posició a Tor des Glaciers, darrera del gran Luca Papi. El 2024 ja va deixar empremta amb una gesta majúscula al SwissPeaks Trail, on va dominar els 660 quilòmetres i gairebé 49.000 metres de desnivell en 81 hores i 34 minuts. Lluny de ser un fet aïllat, mesos després va tornar a brillar al Crossing Switzerland (396 km i +25.260 m), imposant-se amb autoritat en 76 hores. Aquest estiu, al juliol de 2025, va afegir una nova victòria de prestigi a l’Eiger Ultra Trail by UTMB (275 km i +18.000 m), que va completar en poc més de 53 hores, confirmant-se com un especialista indiscutible de les llargues distàncies. Tot i que també ha competit amb èxit en formats més “explosius”, com el sisè lloc a la Transgrancanaria 2025 (128 km i +6.800 m), és en els desafiaments d’extrema duresa on Richard treu el millor de si mateix i on el seu nom ja comença a escriure’s en majúscules dins la història de l’ultra trail amb aquesta victòria a Tor des Géants.

PALMARÈS TOR DES GEANTS | ||||
2010 | Gross Ulrich | 80:27:33 | Gross Anne Marie | 91:19:13 |
2011 | Jules H. Gabioud | 79:58:26 | Gross Anne Marie | 91:28:21 |
2012 | Óscar Pérez | 75:56:31 | Francesca Canepa | 99:13:56 |
2013 | Iker Karrera | 70:04:15 | Francesca Canepa | 88:12:17 |
2014 | Franco Collé | 71:49:10 | Emilie Lecompte | 85:53:14 |
2015 | Patrick Bohar | 80:20:35 | Denise Zimmermann* | |
2016 | Oliviero Bosatelli | 75:10:22 | Lisa Borzani | 91:09:44 |
2017 | Javi Dominguez | 67:52:15 | Lisa Borzani | 89:40:24 |
2018 | Franco Colle | 74:03:00 | Silvia Trigueros | 87:50:31 |
2019 | Oliviero Bosatelli | 72:37:13 | Silvia Trigueros | 85:23:15 |
2020 | *edició suspesa per la pandèmia de la COVID-19 | |||
2021 | Franco Colle | 66:43:57 | Silvia Trigueros | 89:57:50 |
2022 | Jonas Russi | 70:31:36 | Sabrina Verjee | 80:19:38* |
2023 | Franco Colle | 66:39:16 | Emma Stuart | 82:21:44 |
2024 | François d’Haene | 69:08:32 | Katharina Hartmuth | 79:10:40 |
2025 | Richard Victor | 66:08:22 |