Manu Vilaseca, perseguint el somni de la Triple Crown

La corredora de Moià afrontarà la Bigfoot 200 dins el seu repte de completar la Triple Crown of 200s, un exigent circuit nord-americà format per tres curses d’ultradistància de més de 200 milles

330
Manu Vilaseca busca fer història a la Triple Crown. Foto: Marta Bacardit

La Triple Crown of 200s és un repte tan titànic com poc conegut: tres curses de més de 200 milles, en menys de quatre mesos, que travessen alguns dels escenaris més salvatges i icònics dels Estats Units. Una aventura que combina fons, resistència mental i capacitat de gestió sobre el terreny, on la velocitat passa a un segon pla i el que compta és la supervivència.

El passat 16 de juny, Manu Vilaseca signava un inici prometedor en aquest projecte amb la Tahoe 200, completada en 2 dies i 18 hores per endur-se la tercera posició femenina. Aquesta primera etapa de la Triple Crown ja la va posar a prova: gairebé 330 quilòmetres de recorregut al voltant del llac Tahoe, amb calor, fred nocturn, desnivells interminables i el repte constant de mantenir-se en moviment mentre el cos reclama descans.

Menys de dos mesos després, la corredora de Moià es prepara per encarar la segona batalla: la Bigfoot 200, al nord-oest dels Estats Units, al cor de l’estat de Washington. La prova no són 200, sinó 208 milles (uns 335 km) i és coneguda com la més salvatge i desconeguda de les tres. Aquí no hi ha postals turístiques ni senders amables: el recorregut parteix del Monte Santa Helena, passa per rius de lava solidificada de l’erupció de 1980, s’estira per llargues crestes tècniques i s’endinsa en boscos antics tan frondosos que recorden una selva tropical. Tot, en un traçat lineal i remot, on la civilització queda lluny i la natura es mostra en la seva versió més pura.

Vilaseca arriba a Bigfoot amb la confiança guanyada a base de fets: segona a la Cocodona 250 del 2024, tercera a Tahoe 200 el juny passat i amb dues experiències prèvies en curses d’aquesta magnitud que li han ensenyat a gestionar el ritme i el patiment. La seva estratègia és clara i meticulosa: cobrir les primeres cent milles en solitari, sense pacers, per mantenir la concentració i l’autonomia que li donen seguretat.

Entre Tahoe i Bigfoot, la seva prioritat ha estat la recuperació i la prevenció de lesions. Només una tirada llarga de 45 quilòmetres en dos mesos, amb la convicció de que la preparació ja està feta.

La Bigfoot 200 2025 començarà el divendres 8 d’agost al migdia (21:00 hora peninsular) i finalitzarà a Randle després de superar 30.000 metres de desnivell acumulat a través de les Cascade Mountains. En quatre dies, els corredors travessaran volcans, camps de lava, cims boirosos, rius i boscos infinits.

Si tot va segons el pla, Manu afrontarà el tercer i definitiu capítol a l’octubre, amb la Moab 240 a Utah, per completar un repte reservat a uns pocs privilegiats capaços de mantenir cos i ment sencers al llarg de gairebé 1.000 quilòmetres acumulats. Un viatge que no és només esportiu, sinó també personal: una demostració de resiliència, constància i passió per córrer més enllà de qualsevol límit.