El seu somriure a meta ho deia tot. Manu Vilaseca ha arrencat amb força la seva aventura més ambiciosa del 2025: la Triple Crown of 200s, un desafiament èpic que uneix tres curses de 200 milles als Estats Units en només quatre mesos. I ho ha fet amb una tercera posició de molt mèrit a la Tahoe 200, una de les curses més emblemàtiques i dures del calendari nord-americà, disputada entre els estats de Califòrnia i Nevada.
Divendres a les 9 del matí hora local (les 18 h a Catalunya), Candice Burt —la impulsora de Destination Trail Races i referent de les curses d’ultradistància als Estats Units— donava el tret de sortida a aquesta gran volta alpina al voltant del llac Tahoe. A 2.000 metres d’altitud i amb condicions meteorològiques tan canviants com extremes, la Tahoe 200 és molt més que una cursa de resistència: és una prova de gestió, de cap fred i de resistir les dues cares del dia i la nit, amb temperatures gèlides i calorades intenses.
Manu Vilaseca va sortir amb cap, fidel al seu estil. Com ja va fer a la Cocodona 250 l’any passat, va plantejar una cursa conservadora, sense perdre el grup capdavanter però evitant qualsevol excés inicial. Fins al quilòmetre 160 (la mítica marca de les 100 milles), una desena de corredores es mantenien agrupades amb poques diferències. L’americana Annie Hughes marcava el ritme des del primer moment, mentre Vilaseca es mantenia de forma sòlida entre les cinc primeres.
A partir d’aquí, la cursa es va endurir. Hughes imposava un ritme sense concessions i obria forat. Per darrere, la batalla pel podi es convertia en un joc tàctic i d’estratègia entre Lauren Jones, Stephanie Rosebaugh i la mateixa Vilaseca. En el tram de retorn —la Tahoe 200 no és circular, sinó un recorregut d’anada i tornada—, la corredora catalana va moure fitxa a la milla 130 (uns 210 km), augmentant el ritme per deixar enrere Rosebaugh i consolidar-se en zona de podi.
Amb Hughes destacada i camí de la victòria amb un temps de 2 dies, 13 hores i 46 minuts, la lluita pel segon lloc mantenia la tensió fins al final. Manu encara va reservar un últim microdescans —un microsònic de 15 minuts a 50 quilòmetres de meta— abans de llançar-se a l’atac final. Va retallar minut a minut la diferència amb Jones fins a tenir-la a la vista, a poc més d’1,5 km de distància. Però la nord-americana va saber respondre i mantenir la posició. Vilaseca arribava tercera amb un crono de 2d18h55m, a tan sols 31 minuts de la segona.
Una actuació memorable i que suposa la seva primera cursa oficial com a corredora de Mount to Coast, amb qui afrontarà tota la Triple Crown. En aquesta primera etapa ha comptat amb el suport d’un dels seus alumnes, Arnold, i d’un petit equip de l’estructura del nou projecte esportiu, incloent-hi funcions de pacer.
Un viatge que continua a l’agost
La Triple Crown of 200s és un repte d’ultradistància majúscul que combina tres proves organitzades per Destination Trail Races: Tahoe 200 (13–17 de juny), Bigfoot 200 (8–12 d’agost) i Moab 240 (10–15 d’octubre). Tres aventures gegants, tres geografies salvatges, tres reptes gairebé sobrehumans que sumen més de 650 quilòmetres en quatre mesos.
Després de la màgia del llac Tahoe, Manu posarà rumb a l’estat de Washington, on l’espera la Bigfoot 200: 330 quilòmetres a través de les muntanyes Cascade, passant pel volcà Santa Helena, camps de lava, boscos antics i valls d’un verd tropical. I, a la tardor, la culminació a Moab, en ple desert d’Utah, entre canons, roques i solitud.
Vilaseca ha començat amb bon peu. Ha demostrat solidesa, tàctica i una excel·lent gestió del descans. La Triple Crown ja és una realitat. I la catalana hi ha entrat per la porta gran.
