Tant si es gaudeix de caminar com si es practica la cursa sobre asfalt o en muntanya, la qüestió de quin calçat és més òptim és sempre present. Es desitja trobar una sabatilla còmoda, que s’adapti bé al peu, ofereixi un rendiment excel·lent sobre el terreny, sigui duradora i, a més, econòmica. En l’actualitat, on la indústria sovint prioritza el màrqueting, les vendes i la moda per sobre de la funcionalitat, aquesta recerca es torna encara més complexa.
Alguns aspectes que poden ajudar a prendre una decisió o descartar un tipus concret de sabatilla inclouen l’anatomia personal, l’historial de lesions i la manera de moure’s, deixant de banda les tendències i el que les marques volen fer creure que és adequat.
Una creença establerta és que per problemes repetitius de torçades de turmell o d’inestabilitat articular, es necessita una sabatilla més voluminosa i amortida per minimitzar aquests problemes. Des d’un punt de vista biomecànic i anatòmic, això és contradictori per diverses raons.
Un calçat més alt, voluminós i rígid fa que el turmell depengui totalment de l’estabilitat proporcionada pel material, reduint així el treball muscular i provocant, a poc a poc, un debilitament de la musculatura estabilitzadora. Això és comparable a córrer sempre amb una faixa o una genollera.
El peu necessita contactar el màxim possible amb el terra perquè tots els receptors cutanis i propioceptius rebin informació sobre les irregularitats del terreny, enviant senyals al cervell perquè aquest generi una resposta motora que ajudi a contrarestar els desequilibris. Especialment, és crucial que els dits del peu contactin amb el terra, ja que són les zones amb més terminacions nervioses i sensibilitat als estímuls. Així, com més gran és l’amortiment, més tard el peu sent el terra i respon segons la informació rebuda. Una resposta lenta a un desequilibri del peu pot provocar un esquinç de turmell.
Un amortiment alt i tou, tot i acomodar l’impacte, es deforma més en la direcció natural del peu. Per exemple, en un peu pronador, la part interna de l’amortiment cedeix més que l’externa. En patrons amb tendència a torçades de turmell, un amortiment tou cedirà lateralment en comptes de frenar i estabilitzar el moviment.
Un drop alt, on la part posterior de l’amortiment és més alta que l’anterior, predisposa el peu en flexió plantar (de puntetes), augmentant el risc de torçades cap al lateral i cap avall.
Per tant, davant d’episodis d’inestabilitat de turmell, es recomana:
1. Que la sabatilla no sigui molt alta, però que les parts laterals de l’upper i la zona del taló tinguin un bon contrafort i ofereixin rigidesa davant de moviments laterals.
2. Utilitzar drops baixos (amb una transició progressiva si es prové de drops alts) i un amortiment just i adequat al pes i a les distàncies recorregudes, evitant amortiments molt tous.
En aquests casos, també és vital el treball de força específica de turmell i peu, així com de tota l’extremitat inferior, el core i l’estabilitat lumbopèlvica, acompanyat d’exercicis de control motor i propioceptius adaptats al trail.
Tot i això, cada persona i cada patologia requereixen un assessorament professional per trobar el tractament i el calçat adequat.
Utopeak és un projecte format per professionals amb àmplia experiència en l’àmbit de l’entrenament, el rendiment i la prevenció de lesions que té com a objectiu millorar el benestar de la població, i dinamitzar i fer créixer el sector del trail running.
Si vols accedir als entrenaments presencials i online d’Utopeak, contacta’ls aquí.
Un projecte innovador
A part dels serveis d’entrenament que podeu trobar a la seva web, Utopeak és un projecte innovador i de referència pels reptes, activitats, digitalització i iniciatives que ofereixen als seus socis, i a la comunitat de trail en general.
