És una pràctica tan estesa com poc debatuda. En el món de les curses de muntanya, sovint quan algú no pot participar, busca algú altre disposat a “aprofitar el dorsal”. Sigui per amistat o per no perdre els diners de la inscripció, el dorsal acaba canviant de mans sense passar pel control de l’organització. Sembla una solució lògica, un favor sense conseqüències. Però darrere d’aquest gest aparentment inofensiu, s’amaguen riscos reals que massa sovint s’ignoren.
1. La seguretat, compromesa
En una cursa, l’organització té les dades personals i mèdiques de cada inscrit. Si un corredor pateix un accident, la identificació immediata és clau per activar els protocols d’emergència: saber qui és, si té al·lèrgies, patologies prèvies, qui cal avisar. Quan algú corre amb el dorsal d’una altra persona, tota aquesta informació és errònia. Això pot endarrerir l’atenció mèdica, confondre els equips de rescat o, en el pitjor dels casos, provocar errors fatals. La muntanya no perdona les decisions improvisades.
2. Classificacions alterades i injustes
Competir amb el dorsal d’una altra persona no només posa en risc el corredor. També altera el resultat de la cursa. El temps registrat queda assignat al titular oficial del dorsal, falsejant la classificació general i de categories. Això perjudica la resta de participants i embruta el treball de l’organització, que vetlla per un esdeveniment just i transparent. Si les curses per muntanya es basen en valors d’esforç i respecte, alterar els resultats per un simple canvi de dorsal no és jugar net.
3. Les assegurances poden quedar anul·lades
En la majoria de curses, l’organització contracta una assegurança per cobrir incidents mèdics i rescats. Aquesta assegurança només és vàlida per als participants oficials, aquells que han completat la inscripció amb les seves dades reals. Si es produeix un accident i es descobreix que la persona accidentada corria amb el dorsal d’algú altre, la cobertura es pot anul·lar. El corredor podria quedar desemparat legalment, i l’organització es podria veure immersa en problemes judicials greus. Un simple canvi de dorsal pot acabar sent molt car.
4. No és només una norma. És una qüestió d’ètica
Hi ha qui es refugia en el “tothom ho fa”, però fer un canvi de dorsal sense comunicar-ho a l’organització és un frau. Un frau petit, potser, però un frau igualment. El dorsal és personal i intransferible perquè representa una plaça, unes dades mèdiques, un registre oficial. Cedint-lo pel teu compte estàs trencant el vincle de confiança amb l’organització i amb el conjunt de corredors. En un esport on el respecte i la comunitat són valors fonamentals, saltar-te aquesta norma és un pas enrere.
L’alternativa responsable: comunicar i gestionar el canvi
Cada vegada més curses permeten els canvis de dorsal de forma oficial, amb terminis i procediments senzills. Si no pots córrer, comunica-ho a l’organització. Deixa que gestionin el canvi de manera segura i legal. No és només una qüestió administrativa: és un compromís amb la teva pròpia seguretat i amb els valors del nostre esport.
El dorsal no és només un número. És la teva identitat dins la cursa. És el teu contracte amb la muntanya i amb el col·lectiu que la recorre. Respecta’l. I fes respectar els teus drets i deures com a corredor.
No facis canvis de dorsal fora del circuit oficial. És qüestió de responsabilitat.
