Roser Español i Marc Ollé es proclamen campions de la modalitat ultra en una edició que reuneix fins a 1.500 corredors, xifra rècord en els seus deu anys d’història. Els Bastions també corona a Cristina Vilarnau i Santi Peña en la Marathon, mentre que Aïda Pérez i Ramón Fernández s’enduen el triomf en la Trail.
Aquesta desena edició presentava un circuit força renovat respecte altres anys. La principal novetat radicava en la desaparició de l’avituallament a Núria i, per tant, els participants devien resseguir tota la carena de l’olla de Núria des de Fontalba fins a l’alberg Niu de l’Àliga de manera autosuficient. Aquest handicap potser va afegir més duresa als seus 74 quilòmetres i 4.709m de desnivell positiu.
En quan a la cursa masculina, l’igualadí Marc Ollé va ser el gran dominador de la cursa i no va tenir rival per endur-se la victòria amb un extraordinari registre de 8 hores, 46 minuts i 56 segons. “No tinc paraules. Guanyar una de les clàssiques de casa nostra és un somni. La veritat es m’ha sortit una cursa rodona, anant sol durant tot el recorregut. L’arribada, molt emotiva, no l’oblidaré mai”.
Alejandro Villarino, que ja va saborejar el bronze l’edició passada, va ocupar la segona posició amb 9:04:41, mentre que Quim Duran lluitaria a l’esprint per tancar el podi masculí en un temps de 9:13:14.
En dones, victòria també contundent de Roser Español que imposaria la seva llei des del primer quilòmetre i tiraria de sobrada experiència en proves d’aquest calibre per imposar-se amb certa comoditat davant les seves rivals amb un temps de 10:24:17. Español suma un nou triomf en el seu palmarès i es col·loca com a líder provisional del circuit Peaks Ultra Series by Grifone i de la Copa Catalana de Curses d’Ultraresistència de la FEEC.
La francesa Varraine Elodie es conformaria amb la segona posició en 9:54:59 i dos minuts després cercaria l’arribada l’andorrana Sabrina Solana.
Molt de nivell en les distàncies Marathon i Trail
En la modalitat Marathon, de 51km i 2.943m de desnivell positiu, victòria de Santi Peña amb un temps de 5:36:56, seguit de Jordi Comellas amb 5:42:08 i Quim Costa amb 5:48:43.
La lluita per la cursa femenina va ser emocionant i va deparar un autèntic frec a frec entre Cristina Vilarnau i Natàlia Rey. Finalment, Vilarnau es faria amb la victòria després de 6:45:41, amb un minut i mig d’avantatge respecte Rey. Molt més despenjada, Esther Farré ocuparia el tercer calaix del podi amb 7:16:38.
L’ experiència d’Alan Fortuny
Alan Fortuny (dorsal 946 i 22 general) ens parla així de la seva experiència:
“Zegama és Zegama, i Bastions és Bastions. El que semblava inevitable, com a Emmona, no va passar, Bastions continua! Ni la covid ni les habituals tempestes han pogut amb una de les curses mes emblemàtiques i dures del nostre país.
El protocol Covid no va minvar ni l’ambient i la germanor que fa aquest esport tan especial, i a falta d’un calendari de curses com els anys precovid, el nivell de la marató va ser altíssim.
La marató, en aquest cas de 50km i 3000+, no tenia res a envejar a les sky races més potents del món. Desnivell, alçada, passos amb corda fixa…no deixaven pas indiferent a ningú, i per aquells innocents que els i semblava que a les parts “planes” del perfil podrien pitjar gas, es van trobar amb un camí dels enginyers que requeria mans i concentració.
La meva experiència personal var ser molt positiva. Sóc coneixedor de la zona i vaig fer en el 2015 i 2016 la trail de 70km4400+, però he de reconèixer que la marató és també una cursa molt completa i dura, sobretot per aquells que es fixin ritmes alts.
El meu objectiu era fer 6:15-6:30, i si les coses rutllaven molt bé, buscar les 6 hores. Una mudança, la vacunació de la Covid, i algun problema amb el vol no em van permetre arribar tan descansat com m’hagués agradat. Però deixant-me d’excuses, la cursa va anar en la seva majoria com esperava, marcant els temps de pas que esperava. El primer quilòmetre vertical en poc més d’una hora, vaig arribar a Núria amb poc més de dues hores, i en el pic de l’àliga tot anava com esperava. El meu pla era apretar si arribava en condicions a la pujada del Balandrau, però el camí dels enginyers en va posar amb meu lloc, i tant muscularment com per les hores en alçada, la pujada al Balandrau, va ser per mi el punt més dur de la cursa. Desprès d’una pujada en la qual una grupeta del 10e al 15e ana
El programa d’aquesta edició de Els Bastions es va completar amb la disputa de la distància Trail de 21 km i 1.500 m+, que gaudia de l’entorn de Ribes de Freser i Pardines. Ramón Fernández (2:02:35) i Aïda Pérez (2:29:05) van ser els corredors més ràpids.
Classificacions Ultra
Classificacions Marathon
Classificacions Trail
Foto portada: Jordi Santacana / Ocisport cedida per Marc Ollé
Galeria fotogràfica © Ultres Catalunya
