El Tor dels Géants s’ha convertit en un desls esdeveniments que desperta més interès entre els amants de la llarga distància arreu del món. Suposem que atrets per un recorregut espectacular de 356km i 31.000m de desnivell positiu a través de les muntanyes de la vall d’Aosta. Un traçat inigualable.
Sens dubte, aquesta desena edició serà recordada per les victòries del veterà Oliviero Bosatelli i, com no, del rècord femení aconseguit per Silvia Trigueros. Ambdós sumant la segona victòria al seu palmarès.
I dinou corredors catalans van prendre la sortida, dels quals onze (més dos a Tor des Glaciers) van penjar-se la preuada medalla de finisher. Aquests són els resultats:
Tor des Glaciers (450km D+37.000m)
En motiu del desè aniversari, l’organització VDA va decidir crear una nova modalitat més dura i exigent: el Tor des Glaciers. Si el Tor des Geants és un repte majúscul, aquesta s’emporta la palma. Els seus 450km i 37.000m de desnivell positiu a través de les Vies Altes nº 3 i 4 van portar al participant a emprendre una gran aventura sense senyalització específica, on caldia fer ús de l’experiència orientativa a través de la navegació GPS i/o amb mapa, brúixola i altímetre.
Tot i la dificultat, va superar totes les expectatives i va registrar més de 200 sol·licituds per als 100 dorsals disponibles. I això que la inscripció només estava reservada per aquells corredors que haguessin completat el Tor des Geants en menys de 130 hores (120 hores en la plujosa edició 2012 o bé haver passat el tall de Gressoney en 2015).
L’italià Luca Papi, en 134 hores i 10 minuts, i la sudafricana Annouk Baars en 183 hores i 6 minuts, van ser els guanyadors de la primera edició d’aquesta autèntica bogeria a través dels colls, cims i terreny escarpat de les muntanyes de la Vall d’Aosta. Dels 112 corredors que van prendre la sortida, només 40 van completar el recorregut. I dos tenen sang catalana: Javier Puit i David Javega.
El vallesà David Javega (CEM Cerdanyola), de 35 anys, compta en el seu palmarès l’èxit en proves d’ultrafons com UTMB, 100 Milles Sud de France, Ronda dels Cims, Diagonale des Fous, Transgrancanaria 360º, Tor des Geants i, des de dissabte passat, amb la bogeria del Tor des Glaciers. A més, es converteix en el participant més jove en penjar-se la medalla de finisher.
Vas ser un dels cent escollits per a l’organització per participar a Tor des Glaciers. David, com vas decidir participar-hi?
Al 2015, després d’haver participat en vàries proves de cent milles i saber del pa que s’hi menja, ja vaig voler córrer a Tor des Géants. El somni és va complir l’any passat i enguany tenia pensat embarcar-me en una altra aventura similar, com la PTL o la Swiss Trail. Però les circumstàncies em van dur a tornar a Courmayeur i fer front a aquest repte. Em moc per motivacions i sentir coses diferents.
Com es prepara una cursa de més de 183 hores?
No existeix cap entrenament específic per a preparar això. En el meu cas, córrer per Collserola entre setmana i passar forces hores per alta muntanya durant els caps de setmana ha estat el meu principal entrenament.
Set dies donen per molt. Com ha estat la teva experiència a Tor des Glaciers?
Els primers dies va fer molt vent, fred i neu, que va endurir la prova considerablement. Aquest fet va provocar forces abandonaments. Al tercer dia el temps va millorar i el sol es va imposar, amb força calor. A partir del segon dia vaig començar a tenir problemes al tibial que em van fer alentir el ritme. A partir de Niel, em vaig treure l’embenat i la cosa va millorar.
El recorregut va ser duríssim, incloent passos per vies ferrades amb escales metàl·liques i cordes fixes. Crec que l’organització hauria d’haver avisat d’aquesta duresa, encara que jo no li poso peròs. Era al que veníem.
El moments crítics van ser, sobretot, quan em vaig perdre. Tot i anar amb navegador GPS al canell, el cansament t’ennuvola i a vegades pots perdre el sentit de l’orientació, encara que el rellotge et marqui la direcció correcte. Tot i això, ha estat una experiència inoblidable.
També et pot interessar:
