Tor des Geants celebrarà, del 8 al 15 de setembre, la seva desena edició convertit en un autèntic repte per als corredors amants de la ultra distància. El proper divendres 1 de febrer s’obrirà el període de preinscripcions amb 800 dorsals disponibles. Una edició que, sens dubte, serà especial i que informarem llargament en futurs articles.
En els seus deu anys d’història, nombrosos han estat els corredors espanyols que han intentat donar la gran volta dels gegants, però només 187 (177 homes i 10 dones) han aconseguit creuar l’anhelada línia de meta situada a Courmayeur. En aquest enllaç podreu trobar el llistat complet i temps de tots ells.

Historia d’una llegenda

La història de Tor des Geants neix l’any 2010 i molts van ser els que van pensar que era un objectiu gairebé inabastable, amb unes xifres esfereidores: 330 quilòmetres i 24.000 metres de desnivell positiu acumulat -340km i 31.000m actuals-. Batejada pels seus creadors com la Cursa dels Gegants, amb un extraordinari itinerari per les Vies Altes nº1 i 2 recorrent la falda de les grans muntanyes de la Vall d’Aosta, com el Mont Blanc, el Cerví, el Mont Rosa i el Gran Paradiso, travessant fins a 25 colls per sobre dels 2.000m d’altitud. Una autèntica barbaritat, però que ja en la primera edició va tenir a 356 valents en la línia de sortida. Només 179 van aconseguir la glòria a Courmayeur, amb victòries per Gross Ulrich (80:27:33) i Gross Anne Marie (91h:19:13). Classificació completa 2010.

La prova va anar creixent de mica en mica i en la seva segona edició va fregar les 500 inscripcions. L’italià Marco Gazzola tindrà el pobre honor de passar a la història per guanyar al 2011 i, posteriorment, ser desqualificat per saltar-se el darrer punt de control. Després de la desqualificació, el triomf va ser per a Jules H. Gabioud (79:58:26) i Gross Anne Marie (91:28:21) que faria doblet. Classificació completa 2011.

L’any 2012 va estar marcat pel mal temps, que va fer aturar la cursa durant la quarta nit i es va aturar finalment en el cinquè dia a Bosses, obligant a l’organització a evacuar els corredors. Només 73 valents van poder assaborir l’arribada de Courmayeur. Óscar Pérez començaria a escriure la seva llegenda a l’emblemàtica prova amb una victòria (75:56:31) al costat de Francesca Canepa (85:33:56). Classificació completa 2012.

Com és habitual, el 2013 també va ser plujós. Però aquesta vegada amb un desenllaç fatal per al corredor xinès Yang Yuan, que es va colpejar el cap contra unes roques després d’una relliscada que va acabar amb la seva vida. Tot i la pluja van finalitzar un total de 383 corredors. Iker Karrera establia un nou rècord en la prova (70:04:15) que perduraria durant els quatre anys següents. Una cursa que va guanyar després d’un emocionant final amb Óscar Pérez, amb una diferència mínima de 25 minuts després de tres dies de camí. Francesca Canepa tornava a vèncer i amb rècord inclòs (85:33:56), aquesta vegada per davant d’una Nerea Martínez que deixaria escapar el liderat després d’una pèrdua en el tram fins a Valtournenche. Classificació completa 2013.

Sens dubte, l’edició de 2014 va ser notícia per la desqualificació de la italiana Francesca Canepa en arribar a la base de vida de Donnas, al ser acusada d’haver retallat en el recorregut. Una cursa que va passar de ser una cursa impossible a rebre una allau d’inscripcions, amb més de 2.500 peticions per 660 dorsals disponibles. Les baixes dels espanyols Óscar Pérez, Salva Calvo i Pablo Criado durant la primera jornada, ho va aprofitar Franco Collé per alçar-se amb l’anhelada victòria (71:49:10) a l’imposar-se a un combatiu Lionel Trivel. En dones, Emilie Lecompte va guanyar amb autoritat (85:53:14). Un total de 444 corredors van aconseguir penjar-se la medalla de finisher. Classificació completa 2014.

L’edició de 2015 va ser, meteorològicament parlant, la pitjor de totes. La cursa es va interrompre en la tercera nit i es va aturar en la quarta, entre altres coses perquè Col de Malatrà es va cobrir de gel. Només sis corredors van completar el recorregut íntegre. Ajustada victòria de Patrick Bohar (80:20:35) per davant de Gianluca Galeati i Christophe Le Saux. En fèmines, es va donar per vencedora a Denise Zimmermann, la primera a arribar a la base de vida de Ollomont abans de la neutralització. Classificació completa 2015.

En 2016 la polèmica es va instaurar entre les autoritats locals, que van organitzar una cursa competitiva paral·lela -la 4K VDA- amb sortida i arribada a Cogne i en sentit contrari al recorregut de Tor des Geants, al·legant algunes discrepàncies amb l’organització de Tor entorn de la seguretat del corredor. Per sort, un consens entre les dues parts va reconduir la situació. Va ser l’any dels italians Oliviero Bosatelli (75:10:22) i Lisa Borzani (91:09:44) que es van imposar amb claredat als seus rivals en una edició que va comptar amb 446 finalistes. Classificació completa 2016.

L’edició de 2017 veuria el naixement d’una altra modalitat: Tot Dret, de 130km i 12.000m de desnivell positiu que cobreix el traçat de la seva germana gran entre Gressoney i Courmayeur. Però sens dubte, la gran notícia la marcaria Javi Dominguez. El corredor basc, no només guanyaria la cursa, sinó que seria el primer corredor de la història en baixar de les 70 hores (67:52:15). Per la seva banda, la italiana Lisa Borzani aconseguiria el doblet de victòries (89:40:24). Classificació completa 2017.


Inusualment, el passat 2018 va tenir una meteorologia afable, amb temperatures diürnes elevades per a l’època. Silvia Trigueros faria història convertint-se en la primera corredora espanyola a alçar-se en el més alt del podi (87:50:31). Per la seva banda, l’italià Franco Colle seria el gran dominador i guanyaria àmpliament (74:03:00). Dels 894 corredors que van prendre la sortida, 534 van aconseguir completar el recorregut. Classificació completa 2018.

2019 serà un any excepcional, coincidint amb el seu desè aniversari. S’afegeixen dues proves més al programa: el Tor des Glaciers, de 450km i 32.000m de desnivell positiu i el Tor 30, d’aproximadament 30km i un desnivell de 2.300m. Us atreviu?