Després d’un parell de mesos des que va començar la pandèmia i després de ser posposat o anul·lat gairebé tot el calendari de curses, és innegable dir que aquesta serà una temporada atípica per a tots els corredors, tant en l’esportiu com en el personal.
Els grans dubtes que sorgeixen ara són: com entrenar sense objectius? com mantenir la motivació sense competicions?
El primer obstacle que ens vam trobar va ser com entrenar durant el confinament (si és que decidíem fer-ho) i com utilitzar aquells recursos que teníem per entrenar a casa. Per a alguns, tancats entre quatre parets i poc més que unes gomes i potser un cinta de córrer o un el·líptica (els més afortunats), ha estat un veritable repte mantenir-se en forma.
Des del dia u de que tot això succeís, com a entrenador i com a corredor, vaig decidir posar-me en el pitjor escenari possible, en el qual no poguéssim tornar a entrenar amb normalitat durant setmanes.
Des de llavors vaig intentar transmetre-ho a aquells esportistes que ajudo, i potser al plantejar-ho així, amb cert optimisme sobre el que podíem aconseguir i el que no, vam aconseguir mantenir mútuament la motivació i aconseguir salvar els mobles i fins i tot millorar molts punts febles.
Ara, la nova realitat post-confinament (que serà total en dues o tres setmanes), serà la d’una possible temporada sense curses.
Torno a posar-me en el pitjor, en la possibilitat que no puguem tornar a competir fins a 2021, però sé que hi ha molts números per a que a la tardor puguem posar-nos algun dorsal. Sigui com sigui, el plantejament hauria de ser el mateix, almenys és el que plantejo seguir, tant per als meus corredors com per a mi.
Preparar-se físicament per competir a la tardor i psicològicament per afrontar la possibilitat que no puguem fer-ho.
Va valer la pena entrenar durant el confinament?
Durant les setmanes de confinament més extrem, sobretot les primeres, el desconcert era el pa de cada dia. També l’allau de notícies (bastant negatives), de nombres de morts i contagiats, la pobra situació sanitària i econòmica. Aquesta part podria la titular com “entrenar en temps de crisi”.
Alguns corredors van decidir fer el mínim o simplement prémer el botó de standby i penjar les sabatilles durant unes setmanes resant perquè això fossin només dues o tres setmanes. Altres van fer justament el contrari i es van posar a entrenar com mai, fent reptes impossibles i, a la fi, esgotar-se en la primera o segona setmana.
El meu plantejament va ser fer alguna cosa diferent a aquestes dues opcions: Començar a entrenar amb aquestes noves condicions i com si aquesta “nova normalitat” fos de forma indefinida. Res de bogeries, sinó enfocar tot per continuar entrenant de manera regular aprofitant els recursos que tinguéssim.
Com la gran majoria no tenia cinta per sortir a córrer, era inevitable canviar l’estil d’entrenaments i l’enfocament, passant a treballar principalment el gran punt feble de la majoria: la força.
No podem considerar una pretemporada a l’ús, però sens dubte calia enfocar com un període on assentar les bases i treballar sobretot el condicionament general i intentar mantenir el fons, de tal manera que quan poguéssim tornar a sortir, el període de transició no s’allargués innecessàriament i poguéssim gaudir dels entrenaments a l’exterior el més aviat possible.
Llavors ens preguntem, va valer la pena entrenar durant el confinament? Per a què entrenar si no hi ha curses a la vista?
Com diria Kilian Jornet: “Podria viure sense competir, però no sense entrenar”. Hem de reconèixer que la majoria de nosaltres, el que realment ens agrada, és entrenar dia a dia. Les curses, encara que alguns s’obsessionin amb elles, són o haurien de ser només la cirereta del pastís.
Les curses poden ser l’èxtasi final i l’excusa per acabar de donar el màxim en aquests dies tontos que potser no ens ve de gust fer tant volum, en entrenament o en cursa. És molt més fàcil donar més amb un dorsal posat. I és que el factor psicològic ajuda molt.
Tot i així, competir és un extra. És la salsa amb la qual acompanyem el plat principal, però que si està ben cuinat és suficient. Amb els entrenaments i les competicions passa el mateix. Algunes vegades, amb bones setmanes d’entrenament i gaudir-ne, i d’algun que altre entrenament espectacular, és més que suficient i satisfactori.
També cal tenir en compte que davant d’aquells que entrenen només per a un objectiu, sempre he intentat inculcar la idea d’un esportista de millora contínua, un corredor que període a període pugi una mica el seu nivell independentment de les competicions que hi hagi per davant.
No es tracta només d’arribar a pic de forma a una competició, sinó de temporada a temporada aconseguir de manera quasi constant grans millores. Amb això en ment, que hi hagi o no competicions no és una excusa per deixar-se o aturar de millorar, sobretot quan la majoria tenim tant marge per davant.
Per què millorar? Això ja és qüestió de cadascú, però crec que la majoria gaudim i ens sentim satisfets sabent que cada vegada podem arribar una mica més lluny.
A tot això, i com a últim punt a si valia la pena entrenar durant el confinament, crec que mantenir alguna cosa estable, una rutina com la dels entrenaments que puguis haver fet, hi haurà donat una estructura als teus dies i psicològicament, fer una mica d’esport , sentir que fas alguna cosa per tu mateix, t’ haurà ajudat a afrontar aquest temps d’incertesa i confinament.
Ja s’ha parlat de forma extensa dels múltiples beneficis de l’exercici regular i ja saps allò que diuen de mens sana in corpore sano. Si volem afrontar la vida amb optimisme i tenir una vida plena, tenir cura del nostre cos és fonamental, sobretot en temps difícils.
Com afrontar una temporada sense objectius (o gairebé)
Ara queda la millor part, la d’entrenar i gaudir sense objectius a curt termini. És probable que donada la situació actual o no puguem competir o si ho fem, sigui a la tardor o hivern, de manera que hauríem d’enfocar tot a un únic pic de forma per a aquestes dates.
En el cas que les coses es compliquessin i no poguéssim competir llavors (que seria una possibilitat), no ens tornaríem tan específics amb els entrenaments les últimes setmanes i no necessitaríem un període de descans com el que hauríem després d’un gran objectiu.
La part positiva d’això és que podem aconseguir millorar molt el nostre rendiment sense desgastar-nos tant amb una competició final. Això suposa que després d’un petit període de descàrrega, podrem tornar a començar un nou període d’entrenaments enfocat a la primavera del 2021.
La gran contra d’això és que, al no col·locar-nos el dorsal, pot ser que ens plantegem si aquest període ha valgut la pena. Si potser no pugui córrer, per a què exigir-me tant? Perquè entrenar?
Quan veus tot des del punt de vista de la millora contínua i no el d’entrenar per a competir, tot es torna més simple. Entrenes per divertir-te, per superar-te i millorar constantment, i donada l’ocasió, buscarem un pic de forma per arribar a determinada competició a el 100%.
Però què passa si no acabem competint?
El teu estat de forma haurà millorat, probablement també els teus temps, no hauràs acumulat tanta fatiga i poc després podràs tornar a començar un nou període d’entrenament en el qual pugis un esglaó més el teu rendiment.
Si ho fas bé, hauràs gaudit entrenant més que mai (sense la pressió afegida d’una competició) i potser puguis entrenar més que amb un calendari saturat de curses. I quan tornis a tenir l’oportunitat de posar-te un dorsal, estaràs millor que quan tota aquesta odissea va començar.
Com motivar-se sense competicions
El que hem explicat anteriorment pot semblar més fàcil en la teoria que en la pràctica. La realitat és que els corredors necessitem estímuls cada poc temps per sortir de la nostra zona de confort i per fer alguns entrenaments, que encara que menys disfrutones, ens puguin ajudar molt en el nostre rendiment o a prevenir lesions.
Amb les curses és fàcil pressionar per entrenar, ja que amb un esdeveniment marcat en el calendari crea aquesta sensació d’urgència i d’haver d’estar a punt per a una data en concret. Això fa que ens il·lusionem, però també que ens estressem i no gaudim d’alguns entrenaments perquè creguem que són només un mitjà per a un fi.
Crec que la major avantatge de no competir és la de no necessitar tant de temps per recuperar i el de tenir més flexibilitat amb els entrenaments.
Part de la meva ajuda amb els corredors que acompanyo, és la de buscar aquesta combinació perfecta entre els entrenaments que més gaudeixen i els que més beneficis fisiològics els aporta en aquest moment de la temporada.
Alguna manera de motivar-se sense competicions a l’horitzó són:
- Amb reptes o projectes personals propis. Utilitzar rutes o segments que t’agradaria fer d’un o diversos dies per compartir-la amb altres corredors o reptar-te a la recerca d’un temps més ràpid. És el moment perfecte per explorar les nostres muntanyes i racons que mai abans havies visitat. A l’igual que per a una cursa et planteges desplaçar-te a un lloc que no havies visitat, reserva un cap de setmana al mes per viatjar a algun lloc nou i planeja algunes rutes per la zona.
- Realitzant tests de camp. Que no hi hagi curses no vol dir que no puguis seguir millorant. Es poden fer tests de diversos tipus per a comprovar com van evolucionant diferents aspectes del teu rendiment.
- Entrenant més sovint amb amics. Córrer amb amics t’ajudarà a gaudir molt més d’alguns entrenaments i sense objectius tan específics. És moment de deixar-se portar i ser més flexible amb les nostres setmanes. Amb el dia a dia ens oblidem que alguns dies, si els compartim, potser els gaudim el doble. Cerca a gent del teu nivell, si és possible, i planeja rutes en llocs diferents. Addicional al primer punt, sempre pots provar en un recorregut que us marqueu i anar a la recerca del vostre millor temps.
- Penjar-te dorsal de nou. Potser no tan aviat com ens agradaria, però tornaràs a competir i per tant, tot el que facis ara t’aproparà encara més a millorar les teves marques i major gaudi quan puguis competir. Aquest període és el perfecte per reforçar els teus punts febles o plantejar-te entrenar per a distàncies superiors si era una cosa que tenies en ment.
Espero que tot això t’hagi ajudat i que vegis que entrenar sense curses en l’horitzó és possible. Tot consisteix a veure-ho des d’una altra perspectiva, pensar que en un futur tornarem a penjar-nos un dorsal i trobar altres objectius o motivacions pròpies que t’ajudin a gaudir de tots aquests mesos que tenim per davant.
No sabem com serà el calendari dels propers mesos ni en quines condicions correrem quan tornem a penjar-nos un dorsal. El que si tinc clar és que podem controlar quant i com entrenem i com afrontem psicològicament tot aquest període.
Article publicat originalment al web RunRocker
Carlos Mantero és preparador físic i entrenador de curses de llarga distància. Ha ajudat a desenes de corredors a millorar el seu rendiment i evitar lesions en un esport tant exigent com l’ultrafons. Carlos també és corredor en actiu i compta amb un gran palmarès en el seu currículum. El trobareu al seu web RunRocker.
