La Spine Race és així: dura, extrema, imprevisible i on la fortalesa física i sobretot mental juguen un paper molt important. No guanya ni el més ràpid ni el més fort, sinó el que millor se sap adaptar a les condicions d’una prova de 268 milles de longitud. I més a Spine Race on la pluja, el fang, el fred i la neu juguen un paper molt important.

Eugeni Roselló tornava a penjar-se el dorsal de la seva prova favorita per novena vegada. Una prova que el va catapultar mediàticament, on va aconseguir la victòria en 2013 i una tercera posició en 2017. Però la que més maldecaps li ha portat, amb un total de set retirades. La més greu: la del 2019, on a falta de sis quilòmetres de cercar l’arribada de Kirk Yetholm el cos li deia prou amb una greu hipotèrmia.

Hores abans de l’inici, un fort cop al tibial feien dubtar del seu concurs. Tossut de mena, prenia la sortida ranquejant, deixant que fossin altres els que prenessin l’iniciativa capdavantera. El vent semblava que bufava al seu favor, amb les retirades de Kim Collison i Damian Hall, líders durant la primera i segona jornada de Spine Race. A falta de 35 milles pel final, Eugeni parava a descansar durant més de tres hores a Horneystead Farm. El tibial deia prou i el seu concurs també. Hi haurà una desena oportunitat?

Eoin Keith, tercera victòria masculina

La retirada d’Eugeni Roselló va deixar via lliure a l’irlandès Eoin Keith, que l’estalonava de ben aprop, per a que aixequés la seva tercera victòria masculina -segona owerall– amb un temps de 92 hores, 40 minuts i 30 segons. Un gran estratega que ha fet valer les seves cartes i experiència, comptant a més amb dos segons llocs en 2015 i 2020 i una victòria en la versió estival.

Dougie Zinis i James Leavesley completaran el podi masculí en les properes hores.

La britànica Debbie Martin-Consani segueix ferma al capdavant en la cursa femenina, amb una sòlida avantatge sobre Elaine Bisson.

El rècord del recorregut va ser establert el 2019 per Jasmin Paris, que va completar el recorregut en 83 hores, 12 minuts i 23 segons, batent l’anterior registre en més de 12 hores. Els corredors seran transportats en vehicle entre Bellingham i Byrness per problemes de seguretat, després que la tempesta Arwen deixés la zona impracticable amb milers d’arbres caiguts. La conseqüent reducció de 15 milles en la distància del recorregut fa que aquest any no es pugui establir un temps rècord oficial.

Foto portada: Facebook The Spine Race