Gemma Barrabeig conquesta la G2H de l’Ehunmilak

300

Gemma Barrabeig (CE Trail Tarraco) guanya l’ Ehunmilak, una de les curses clàssiques i amb més solera del Pais Basc. La prova de Beasain (Guipúscoa) ha celebrat la seva onzena edició després de dos anys on la pandèmia i les seves restriccions havien evitat la seva celebració.

La sarralenca va dominar la Goierriko Bi Haundiak (G2H), de 88km i 6.000 metres de desnivell positiu, que recorre les comarques de Goierri, Urola, Urola Kosta, Debagoiena i Tolosaldea a través de pastures i cims com el Lekunberri (1.358m), Aizkorri (1.523m), Malkorri (1.329m), Ganboa (1.413m), Ganbotxiki (1.377m).

Després d’un primer tanteig, Gemma coronava l’Aizkorri com a líder destacada de la cursa. A partir d’aquí es llançava en solitari a per la meta de Beasain, creuant la línia d’arribada després de 14 hores i 6 minuts de cursa, en la seva tercera incursió a la llarga distància.

“Fa poc temps que em dedico a córrer distàncies de llarga distància. De fet aquesta era la meva tercera experiència i la veritat que no anava amb cap idea de quedar en una bona posició. Simplement era l’oportunitat de coneixer un terreny, entorn diferent de l’habitual i aprofitar per fer unes petites vacances en un bonic entorn.

El dia que vaig arribar ja vaig quedar sorpresa per l’ambient, uns voluntaris i organització atenta i un poble entregat al corredor.

Vaig sortir amb molt bones sensacions fins al km 18, que anava en segona posició. A partir d’aquell moment vaig notar que l’estòmac no m’acompanyava, patint una deshidratacio per no beure ni menjar res durant la cursa. Error garrafal per part meva, suposo que per falta d’experiència en aquestes distàncies.

A partir d’aquest moment vaig tenir que baixar rendiment parar en determinats moments i plantejar-me que fer, si continuar o plegar… veia passar corredors i fins a tres noies més que tenia al darrera.. això em desesperava però sabia que amb l’estat que estava no podia fer res. Vaig decidir arribar al següent avituallament, hidratar-me bé i decidir q fer. Era un punt clau, ja que la cursa passava per una cresta i feia vent i fred. 

Vaig començar avançar a corredors/es, cada cop estava més bé, motivada per seguir donant-ho tot, fins al punt que ja em van avisar que anava primera. Aleshores vaig anar guardant forces perquè sabia que em quedaven 40km per endavant, la calor començava apretar, tampoc portava molta alimentació al cos i sabia que això em podria passar factura. Però ho vaig saber gestionar bé i finalment vaig arribar a meta amb 14h06.

Va ser un bon aprenentatge per mi i he pres nota per gestionar millor les mancances en un futur”.

Mitja hora més tard entraria la corredora local Amaia Larrateagui amb 14h 33′, mentre que Amaia Ochoa de Olza tancaria el podi femení amb 15h 06′. La també sarralenca Isabel Pelegrina seria onzena.

El corredor basc Aritz Egea s’emportaria el triomf masculí i marcaria un nou rècord a la prova, deixant el llistó en 9h 51′, seguit de Goar Lopetegui i Ioseba Eskudero. El mallorquí Tòfol Castanyer es classificava en cinquena posició.

Bon paper dels corredors catalans

A la marató, de 42km i D+2300m, Cristina Fargas signava una meritòria segona posició en una cursa guanyada per Larraitz Aragón i Álvaro Ramos. Les vallesanes Eli Pascual i Ariadna Casajuana serien quarta i cinquena respectivament.

A la prova reina, de 168km i 11.000 metres de desnivell positiu, veuria com l’incombustible Javi Domínguez signaria la seva sisena victòria a terres basques, mentre que Elena Calvillo guanyava la prova femenina. El penedenc Albert Vilardell seria el millor català amb una novena posició.

Text: Albert Torrent. Foto: Goierriko Hitza