On i com neix l’Skyrunning World Championship? La FSA (Federation for Sport at Altitude) naixia en 1995 com una associació italiana privada per a la promoció i regulació dels esports de muntanya, entre d’altres les curses per muntanya. Sota la seva organització se celebrarien els primers Skygames durant 3 edicions: Cervínia (Itàlia) en 1998 i 2000 i Vallnord (Andorra) en 2006.
No va ser fins al juliol de 2008 quan, arrel de la creació de la ISF (International Skyrunning Federation) i amb la FEDME com a membre fundador junt amb vuit federacions més, es donaria oficialitat a aquests campionats. El mateix cap de setmana de la seva fundació es celebrarien els Skygames a Canazei (Itàlia) i es podria considerar com l’embrió del campionat del món de curses per muntanya. Els Skygames es tornarien a celebrar al 2012 a la Vall de Boí (Catalunya), però acabarien per desaparèixer quedant únicament el format actual de l’Skyrunning World Championship.
Skygames 2008. Canazei (Itàlia)
Amb prop de 1.000 participants repartits entre les quatre modalitats (KV Vertical, SkyMarathon, SkySpeed i Skybike -duatló de muntanya-) i amb 20 nacions representades, van ser Espanya i Itàlia els grans triomfadors d’aquesta quarta edició disputada als Dolomites italians. Kilian Jornet i Agustí Roc s’imposarien en la classificació combinada, com van fer les transalpines Antonella Confortola i Pierangela Baronchelli que van comandar la categoria femenina. Els punts acumulats en tres de les proves determinaven als guanyadors de cada categoria, encara que bona part dels competidors van prendre part en les quatre curses celebrades.
El Vertical Kilometer va veure com guanyadors als italians Antonella Confortola i Manfred Reichegger. Gemma Arró va finalitzar tercera, Agustí Roc segon i Kilian Jornet setè.
Domini català a la disciplina d’SkyBike, amb victòries de Neus Parcerisas i Agustí Roc, mentre que a l’SkySpeed s’imposarien Just Sociats i Antonella Confortola, amb bon paper dels nostres: Gemma Arró, tercera, Kilian Jornet, segon, i Agustí Roc, sisè.
La Dolomites Skyrace tancaria el programa d’aquests Skygames amb un podi de luxe: Kilian Jornet, Tòfol Castanyer i Tadeo Pick en homes, Antonella Confortola, Stephanie Jiménez i Angela Baronchelli en categoria femenina.
Canazei (Itàlia) – 2010
L’ISF donaria forma a la seva estructura de curses en dues modalitats: la Skymarathon i la prova vertical.
La mítica cursa Giir di Mont, de 31km i 2.400m de desnivell positiu, acolliria la prova Skymarathon amb la participació de 650 corredors de 13 països diferents. Kilian Jornet es penjaria l’or, Mireia Miró la plata i Luis Alberto Hernando el bronze. Espanya aconseguiria el subcampionat per seleccions, classificació guanyada per Itàlia.
La Vertical Kilometer es disputaria a les Dolomites, amb victòries per l’italià Urban Zemmer i la francesa Laetitia Roux.
Chamonix (França) – 2014
Els campionats del món incorporarien una nova disciplina que creixia a passes agegantades: l’Ultra Skymarathon.
Kilian Jornet seria el gran protagonista d’aquesta edició al proclamar-se campió tant en la Skymarathon com en la prova vertical. La marató va estar marcada per la pluja, present en els 41km i 2.100 metres de desnivell positiu del recorregut.
Laura Orgué forjaria la seva llegenda amb el primer dels tres títols mundials en la prova vertical, mentre que Luis Alberto Hernando s’enduria la victòria en la prova Ultra de 80km.
Vall de Boí (Catalunya) – 2016
Catalunya i, concretament, la Vall de Boí acolliria per primer cop el Campionat del Món de Curses per Muntanya de l’ISF, dins el marc de la Buff Epic Trail. La prova va comptar amb un total de 1.500 corredors entre totes les disciplines, provinents de 32 països.
El quilòmetre vertical va donar el tret de sortida d’un intens cap de setmana amb un ascens de 2,8 quilòmetres i 1.033 metres de desnivell positiu. La prova va ser guanyada per la francesa Christel Dewalle, que va ser desposseïda de la medalla d’or en 2017 per donar positiu en el control antidoping. Això va afavorir a Laura Orgué, segona en la classificació, que es va convertir en la nova campiona del món per segona vegada consecutiva.
L’ultra, amb un exigent recorregut de 105 quilòmetres i 8.000 metres de desnivell positiu, el més llarg realitzat en un Campionat del Món, va donar la volta al Parc Nacional d’Aigüestortes. Luis Alberto Hernando i Caroline Chaverot s’endurien la victòria de forma incontestable i sense donar opció als seus rivals.
Escòcia – 2018
Els Campionats del Món es traslladaven aquest cop a Escòcia després d’anys amb seu a Itàlia, França i Catalunya. El KV Mamores donava el tret de sortida amb un recorregut de 5km i 1000m de desnivell positiu que s’alçava fins al cim de Munro, a 1.056m d’altitud. Laura Orgué tornaria a penjar-se la medalla d’or per tercera vegada consecutiva, mentre que el suís Remi Bonnet aconseguiria el primer metall en uns campionats.
La Salomon Ring of Steall Skyrace, de 29km i 2500m de desnivell positiu, veuria a Kilian Jornet tornar a penjar-se la medalla d’or i es convertiria en el corredor amb més medalles en el palmarès de l’Skyrunning World Championship.
La Salomon Ben Nevis Ultra, de 65km i un desnivell positiu de 4300m, seria guanyada pel britànic Jonatan Albon i per la catalano-holandesa Ragna Debats. Un títol que precediria a tots els èxits aconseguits posteriorment.
Vall de Boí (Catalunya) – 2020
La pandèmia va aturar la competició internacional per complet en 2020. L’ISF decidia traslladar-la a aquest 2021 i, per segona vegada, la vall de Boí en serà la seu. I amb una novetat destacable en el seu reglament: per primera vegada en la seva història es realitzarà una sortida exclusiva per a les seleccions nacionals, sent aquests els únics amb disposició per proclamar-se campions.
Barruera (Alta Ribagorça) tornarà a ser l’epicentre de l’esdeveniment i on partiran les tres modalitats de cursa:
El programa s’iniciarà divendres amb la prova vertical, de 2,8km i 1000m de desnivell positiu
En categoria masculina noms com Pere Rullan, Manuel Merillas, Daniel Osanz, Oscar Casal, Manuel Da Col, Ruy Ueda i Roberto Delorenzi intentaran aconseguir el títol. En la categoria femenina trobarem a Virginia Perez, Marcela Vasinova, Iris Pessey, Lina i Sanna El Kott Helander.
Dissabte es disputarà el plat fort amb l’Ultra, de 68km i 4889m de desnivell positiu, a través en un recorregut circular per la zona perifèrica de Parc Nacional i les muntanyes que circumden l’estació d’esquí de Boí Taüll.
Destaquen noms Marc Casal, Luca Carrara, Luca Arrigoni, Luis Fernandes, Miguel Heras i Manuel Anguita. En la categoria femenina es preveu una gran lluita entre Maite Maiora, Gemma Arenas, Michaela Mertova, Ildiko Wermescher, Yukari Hoshino, Lucia Franco i Natalia Neschcheret.
Ja diumenge se celebrarà la Skyrace, en un circuit de 42km i un desnivell positiu de 2817m.
Entre els favorits trobarem a Manuel Merillas, Zaid Ait Malek, Christian Mathys, Daniel Antonioli, Ruy Ueda, Oscar Casal Mir en categoria masculina, mentre que en dones buscaran la glòria noms com Marta Molist, Oihana Kortazar, Marcela Vasinova, Lina El Kott Helander, Sanna El Kott Helander i Emily Schmitz.
Marta Molist i Pere Rullan formaran part de l’equip nacional
Pere Rullan (La Molina CE) i Marta Molist (CE Penedès) han estat convocats per formar part de la Selecció Espanyola de la FEDME.
Sens dubte, Pere Rullan s’ha convertit en un autèntic especialista en la disciplina vertical, on ha recollit grans èxits en els últims anys. Arriba a la cita com a campió d’Espanya en 2020 i 4t en 2021 a Magina, mentre que a nivell català ho ha guanyat pràcticament tot sent el campió de Catalunya de les últimes tres edicions. Per la seva banda, Marta Molist arriba a la cita amb un bon estat de forma, en un any on ha aconseguit proclamar-se campiona d’Espanya Ultra a Tenerife i la medalla de bronze en el Campionat de Catalunya FCA a Berga. Ja la temporada passada va saborejar el bronze en el campionat estatal de la RFEA a Reventon.
Palmarès Skyrunning World Championship
