Núria Picas va aconseguir el passat divendres completar el seu repte “Home to Home”, que consistia en unir la Travessa Cavalls del Vent, al Parc Natural del Cadí Moixeró amb Carros de Foc, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici. En total, 140km i 8.829m de desnivell positiu per les quals no s’havia marcat cap objectiu de temps, però que finalment completava amb 25h52′ en un repte que mai ningú havia completat.
Us deixem amb la nota de premsa íntegra que l’equip de comunicació de Núria Picas ens ha facilitat:
Rodejada d’amics i familiars, el repte es va iniciar a dos quarts de vuit de la tarda del dia de la revetlla de Sant Joan des del refugi Lluis Estasen: “Vaig escollir començar per Cavalls perquè és un terreny que conec molt bé i on sabia que de nit em podria moure amb facilitat. Realment vam anar molt ràpid, segons havia previst. Em trobava molt bé i sabia que la part dura seria a Carros de Foc”.
Endinsant-se en la nit més curta de l’any, la Núria passava amb un ritme molt ràpid pels refugis de Gresolet, Sant Jordi i Rebost abans d’afrontar una de les parts més dures de Cavalls del Vent, la pujada al refugi del Niu de l’Àliga (2.537m). Des d’allà, la Núria arribava animada a Serrat de les Esposes, a les 2h15 de la matinada, on l’equip de suport l’esperava per tal que pogués menjar un caldo calent, i continués cap a Prat d’Aguiló i des d’allà creués de nou el Cadí per tornar fins a Estasen.
“La nit sempre costa, perquè encara que vagis amb algú et sents menys acompanyada. Tot i així em vaig trobar molt bé, amb una temperatura molt agradable que em va permetre córrer molt bé. La sortida del sol al Pas dels Gosolans va ser màgica i és un dels moments d’aquesta travessa que segur que no oblidaré”, comentava la Núria.
El sol despuntava per darrere el Pedraforca, i els excursionistes que havien dormit a Estasen no miraven cap a la muntanya, com acostumen a fer, sinó cap al camí per on va arribar la Núria, somrient i completant la Travessa de Cavalls del Vent, primera part del recorregut amb 10h49, un temps molt ràpid però que anava en comunió sobre el timing que s’havia marcat. Eren les 6:19 del matí, i després d’un breu descans per canviar de roba, hidratar-se i menjar, la Núria pujava a l’helicòpter que la duria fins al Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici i més concretament al refugi de Colomina, primera parada de Carros de Foc.
Al refugi de Colomina l’esperava un segon equip encapçalat per l’esquiadora, corredora i guarda del refugi Marta Riba, que seria l’encarregada d’acompanyar-la durant la primera part de Carros de Foc. Mentrestant, una Núria Picas a qui li costava ubicar-se i que explicava: “El contrast és brutal. Feia només mitja hora que estava completament submergida a Cavalls del Vent i després del vol d’helicòpter em vaig trobar en un entorn completament diferent. Enlairar-me des d’Estasen va ser un moment marcat d’emoció, sabent que havia completat el 50% de la travessa, per arribar a Colomina i trobar-me també a l’equip esperant-me. Va ser gairebé màgic.”
A les 6:55 del matí la Núria tornava a engegar el crono per afrontar la travessa de Carros de Foc, de 56km i 4.400m de desnivell positiu a través de nou refugis de muntanya. Des de Colomina, la Núria va passar per Josep Maria Blanc i per Mallafré abans d’arribar al refugi d’Amitges. Les agulles dels Encantats observaven cerimonioses a la Núria, que arribava somrient davant la rebuda que va rebre per part dels guardes del refugi, que amb olles i una gran pancarta havien sortit a donar-li suport. La Núria explicava: “He tingut una gran rebuda per part de tots els refugis, tant de Cavalls com de Carros, que m’han donat un gran suport, a més de molta gent que ha vingut a animar-me” i afegia, sobre la ruta: “Carros de Foc és una travessa molt més lenta i tècnica que Cavalls, ja que hi ha parts on s’han de pujar grans blocs de pedra i on avançar costa més, però tot i així l’entorn és increïble”.
Des d’Amitges, i amb el sol i les altes temperatures com a grans protagonistes la Núria arribava al migdia al refugi de Colomèrs, al costat aranès del Parc Nacional. Deshidratada i una mica baixa de forma, la Núria va aprofitar l’ombra del refugi per descansar durant uns minuts, menjar i beure amb abundància per recuperar forces. Sabia que l’esperava el que seria una de les parts més dures del recorregut, fins al refugi de Restanca superant el port de Caldes.
La Núria explicava: “La part de Colomers i Restanca van ser una de les més dures per mi. La calor em va afectar molt, sumat a tot el quilometratge que ja duia a les cames. Tot i així anava molt mentalitzada perquè sabia que baixar i tornar a pujar de Restanca se’m faria dur. Havia previst que vingués gent a animar-me i això em va donar molts ànims per continuar. Des d’allà vam anar cap a Estany Llong, on hi tenia la meva família i els meus fills, i encara que el cansament era molt gran, la il·lusió em feia continuar. A més d’ells, se’ns van unir altres corredors al grup i entre tots em van donar ànims per continuar”.
Des d’Estany Llong la Núria afrontava un dels punts més durs per tots els que algun cop s’han enfrontat a Carros de Foc, el coll del Contraix (2.748m). Des d’allà ja només faltava el descens final per tornar al punt d’inici, el refugi de Colomina. Per acabar de fer èpica la travessa, una forta tempesta els va sorprendre a la part final del recorregut, i amb els llamps il·luminant les muntanyes pirinenques, la Núria i l’equip arribaven sota la pluja al refugi de Colomina, on un grup d’unes vint persones havien pujat per animar-la. Els seus crits d’ànim s’entrellaçaven amb el dels nens i nenes allotjats al refugi que havien reconegut a la Núria i s’apuntaven a la celebració.
Exhausta, però somrient, la Núria arribava a Colomina i s’abraçava amb emoció als seus companys de travessa. El crono, ja parat, marcava 15h03 per Carros de Foc. En total, 25h52 per completar un somni únic i que mai ningú havia completat.
A Colomina també hi havia l’Arnau Julià, l’únic atleta que fins ara havia intentat la travessa i que també es fonia amb una abraçada amb la Núria, que explicava: “Ha estat un somni complert, on hem tingut de tot. Moments molt durs, moments en què em queia i no podia aixecar-me contrastats amb moments de gran alegria i felicitat. Unir els que són els meus llocs preferits per córrer era un somni que tenia al cap des de fa molt temps, i ara que ho he aconseguit la satisfacció és immensa. Crec que em quedo amb dos moments. Un, el contrast entre Cavalls del Vent i Carros de Foc, on el paisatge i l’entorn són completament diferents però on m’hi sento com a casa. El segon, veure l’emoció de tota la gent que m’ha vingut a seguir, crec que sense ells aquest repte tampoc seria possible.”
De casa a casa, Home to Home, la Núria ja pot tatxar un somni més de la seva llista particular. Tal com deia en arribar a Colomina: “Tornar a fer les dues travesses de cop? No ho crec pas. Ara, seguir corrent per aquests dos indrets, tants anys com pugui, d’això no n’hi ha dubte”.
DADES DEL RECORREGUT HOME TO HOME
Travessa Cavalls del Vent: 10h49′
Travessa Carros de Foc: 15h03′
Total: 25h52′ / 140km i 8.829m de desnivell positiu
Temps de pas
23/06/2016 – 07:30PM – Inici travessa Cavalls del Vent (refugi d’Estasen)
24/06/2016 – 06:19AM – Cavalls del Vent completat en 10h49′
Trasllat en helicòpter: 36 minuts
24/06/2016 – 06:55AM – Inici travessa Carros de Foc (refugi Colomina)
24/06/2016 – 09:59PM – Carros de Foc completat en 15h03′
