Quinze anys després del seu debut, Kilian Jornet torna a fer història a la Western States. En la cursa que va obrir-li les portes del món de l’ultratrail internacional, el català ha signat una tercera posició de prestigi només superada per un Caleb Olson descomunal, que guanya la llegendària prova nord-americana amb un temps rècord de
Amb aquesta nova gesta, Jornet escriu una pàgina més d’una trajectòria irrepetible, en una prova que l’ha vist triomfar de jove i que, més d’una dècada després, l’ha tornat a veure brillar entre els millors.
Un inici de cursa fora de guió
La Western States 100 de 2025 va arrencar amb un ritme infernal, digne d’una cursa de 10K més que d’una ultra de 160 quilòmetres. En només vint milles, el grup capdavanter volava deu minuts per sota del rècord de Jim Walmsley. Deu corredors, entre ells noms com Jeff Mogavero, Rod Farvard, Chris Myers, Caleb Olson, Seth Ruhling, Vincent Bouillard, Hans Troyer, Dan Green, David Roche, Hannes Namberger i Kilian Jornet, marxaven gairebé en un mateix tren, separats per poc més d’un minut.
El terreny, aquest any completament sec i sense rastre de la neu habitual del primer tram, afavoria els ritmes alts. Ningú volia quedar-se enrere. La tensió es mantenia viva fins a la milla 34, on el grup de deu s’estirava lleugerament i deixava fora del top10 a Bouillard i Namberger. Jornet, per la seva banda, es mantenia amb ofici entre els deu primers, envoltat d’un domini nord-americà aclaparador.
Chris Myers i Caleb Olson trenquen la cursa
En l’aproximació a l’equador de la cursa, a l’alçada de Last Chance, Chris Myers —desè el 2024— decidia fer un pas endavant. Augmentava el ritme i obria un marge d’un minut sobre Caleb Olson —cinquè el 2024— i David Roche, mentre Kilian es veia despenjat a quatre minuts. Amb 43 milles a les cames, la cursa començava a entrar en territori d’estratègia pura: regular sense perdre el tren dels líders.
En arribar a Deadwood Cementery (milla 50), Myers i Olson ja avançaven colze a colze i obrien un tall significatiu de vuit minuts sobre Roche, Mogavero i Jornet. La pujada cap a Michigan Bluff, clau en el desenllaç de tantes edicions, mantenia la distància d’aquesta Western States desbocada, amb Kilian consolidant la tercera posició.
En les últimes 15 milles el corredor català donava fins l’últim alè per empaitar al grup capdavanter, esgarrapant segons a cada passa. Però no suficient per evitar la victòria de Caleb Olson, que signava un temps estratosfèric de 14h11’25” (menys de dos minuts del rècord de Jim). Ben lluitada la cursa de Chris Myers, que es classificava en segona posició amb 14h17’39”, mentre que Kilian Jornet creuava la línia d’arribada amb 14h19’22”.
“La bellesa de sortir de la teva zona de confort és que res no està garantit. Quina intensitat tan increïble de principi a fi — córrer una hora i quinze minuts més ràpid que quan vaig guanyar aquí fa 14 anys, i tot i així, avui ni tan sols això ha estat suficient.
Felicitats al Caleb i al Chris per una actuació espectacular, i a totes les persones que han empès els seus límits allà fora.
Agraït per tot el suport rebut aquí als Estats Units i per la comunitat meravellosa que fa que aquesta cursa sigui tan especial” – ha declarat Jornet a l’arribada.
Amb aquest resultat Kilian Jornet signa el cinquè millor temps de la història de la Western States i es posa en valor l’alta velocitat en la que s’ha corregut en aquesta edició. A més, millora en 1h15′ el registre que va aconseguir en la victòria de 2011. El temps passa però la llegenda continua.
