Després de més de 900 quilòmetres i prop de 50 hores de competició acumulades entre boscos, deserts i muntanyes, Manu Vilaseca es troba a un pas de culminar una de les gestes més exigents del trail running mundial: la Triple Crown de les 200 milles.
La corredora brasilera establerta a Moià ha completat amb una regularitat i una fortalesa impressionants les dues primeres etapes d’aquesta trilogia mítica organitzada per Destination Trail Races: la Tahoe 200, amb un temps de 2 dies i 18 hores, i la Bigfoot 200, finalitzada en 2 dies i 7 hores. Dues actuacions formidables que li han valgut dues segones posicions i el lideratge provisional d’una classificació que només es pot entendre en termes d’endurança, determinació i equilibri mental.
Ara, el seu camí la porta fins a Utah, on del 10 al 15 d’octubre es disputarà la Moab 240, l’última i més temible de les tres. Una cursa que porta el repte un pas més enllà —no són 200, sinó 240 milles (386 quilòmetres)— i que travessa alguns dels territoris més salvatges i imponents dels Estats Units.
Un escenari majestuós i despietat
El recorregut circular de la Moab 240 comença i acaba a Moab, al cor del desert de Utah, i combina la bellesa cinematogràfica dels parcs nacionals de Canyonlands i Arches amb l’aspresa de les muntanyes de la Salt Range. Els corredors s’enfronten a més de 20.000 metres de desnivell acumulat, dos cims que superen els 3.000 metres d’altitud i una climatologia extrema que oscil·la entre la calor abrasadora del dia i les temperatures sota zero de la nit.
En total, 112 hores de temps màxim per sobreviure a una aventura que combina orientació, resistència física i fortalesa psicològica a parts iguals. No és casualitat que la prova sigui considerada una de les més extremes del planeta, ni que el seu nom estigui associat a mites com Courtney Dauwalter, que el 2017 hi va aconseguir la victòria absoluta.
L’evolució de Manu Vilaseca
Per a Manu Vilaseca, aquesta Triple Crown ha estat molt més que una successió de curses: ha estat un viatge d’evolució personal i esportiva. “Si la Cocodona 250 va ser la cursa que em va ensenyar a escoltar-me, Tahoe i Bigfoot m’han mostrat fins on puc arribar”, reconeixia recentment.
Aquella Manu que va descobrir a Arizona els seus límits —o potser la inexistència d’aquests— s’ha convertit ara en una corredora més madura, metòdica i resilient. “Aquesta vegada no vull només acabar, vull viure Moab plenament”, explica. I és que la seva preparació ha estat, de nou, més qualitativa que quantitativa, amb poc volum de quilòmetres però molta atenció als detalls, a la recuperació i a l’equilibri mental.
Vilaseca arriba a Moab amb la motivació al màxim i el convenciment que aquesta és una oportunitat única per tancar el cercle: completar les tres proves de la Triple Crown en el mateix any, un assoliment reservat a una minoria d’elit dins del món de l’ultrafons.
L’última frontera
En una temporada on ha combinat la competició amb el creixement personal i l’exploració interior, Moab representa per a Manu l’última frontera, el lloc on posar a prova tot allò après durant aquest any intens. Allà, entre els deserts vermellosos d’Utah i les muntanyes que s’alcen sobre el riu Colorado, buscarà una cosa més que una medalla o un temps: una experiència total, una d’aquelles que transformen i deixen empremta.
Quan el rellotge s’aturi i la pols del desert s’hagi assentat, el resultat potser quedarà en segon pla. Perquè, passi el que passi, Manu Vilaseca ja ha escrit el seu nom entre les grans protagonistes de la història del trail.
