El britànic Mike Coppock, de 35 anys, va establir el passat 25 de setembre un nou rècord a l’Alta Ruta Pirenaica (HRP). Coppock, resident a Catalunya, va realitzar la travessa dels Pirineus en semi autosuficiència invertint un total de 12 dies, 4 hores, 41 minuts i 58 segons, rebaixant en més d’un dia l’anterior registre del francès Guillaume Arthus (13 dies, 23 hores i 38 minuts).
Segons Fastest Known time, pàgina web especialitzada en registrar rècords de reptes d’aquest tipus, només quatre persones més haurien realitzat amb èxit aquesta travessa. El català Oriol Antolí va invertir 15 dies i 4 hores en cobrir els més de 800 quilòmetres de l’Alta Ruta Pirenaica, tot i que ho va fer de forma autosuficient.
Història de l’Alta Ruta Pirenaica (ARP)
L’Alta Ruta Pirinenca (ARP), o Haute randonée Pyrénéenne (HRP) en francès, neix el 1968 pel francès Georges Véron. Tot i que la idea d’unir l’Atlàntic amb el Mediterrani travessant els Pirineus no va ser seva. La primera travessa que es té notícia data de l’any 1817, quan el francès Fréderic Parrot la realitzés amb la intenció de mesurar el nivell entre els dos mars.
L’Alta Ruta Pirinenca, com Verón descriu en el seu llibre, discorre en major part pel vessant nord i passa a Espanya quan l’obliga el relleu i quan la falta d’equipament del vessant francès no ho permet. El traçat original comença a les platges d’Hendaia i acaba a Banyuls, on l’escassa senyalització, la seva longitud i l’exigent desnivell el converteixen en un autèntic repte.
La travessa de Coppock
Mike Coppock va partir d’Hendaia, situat a la costa atlàntica, el passat 13 de setembre i cercaria la costa mediterrània de Banyuls-sur-Mer dotze dies després cobrint una distància aproximada d’uns 800km. Enmig, un llarg viatge ple d’aventures difícils d’oblidar: “Crec que tardaré molt de temps en pair el que acabo de fer. M’he buidat tant física com mentalment” declarava en el seu compte personal d’Instagram. Una ruta que el va meravellar des de el primer dia: ”El HRP va complir les expectatives del seu nom amb dies d’infinits colls, valls i tarteres en grans espais salvatges. Alguns dies vaig passar per tants passos alts que no podia recordar els primers al final del dia”.
Durant aquests dotze dies, el temps també va jugar un paper fonamental en el seu desenvolupament: “El temps no va ser el millor per a la meva travessa i vaig tenir diversos dies de pluja persistent, neu, gel i nits gèlides en cotes superiors als 2500 m”. A l’igual que la logística, ben difícil per les característiques del seu recorregut: “No tenia un pla estricte i corria cada dia per sensacions. Vaig plantejar la situació entre les poques parades on proveir-me (Elizondo, Parzan, Pas de la Casa, Super Bolquere, Amelie de les Bains), algunes amb una distància de quatre dies entre elles”.
Tot i que hi ha multitud de variacions diferents per a l’alta ruta dels Pirineus (HRP), la ruta seguida per Coppock va ser la més directa i conforme amb el concepte de HRP per mantenir-se el més alt possible i a prop de la frontera: “La ruta va ser gairebé la mateixa que va realitzar Louis-Philippe Loncke en la seva increïble travessa en solitari. Hi ha variacions més baixes, entre el Refugi de Viadós i l’Hospital de Vielha, però això canvia significativament la naturalesa del repte i evita la part més alta de la ruta, inclòs l’alt terreny glacial i el cim més alt (Tuc de Mulleres 3010m) i és considerablement menys difícil”.
Per últim, sentencia amb una proposta ben interessant de cara a futurs reptes d’aquest tipus: “Voldria proposar que la ruta utilitzada en autosuficiència es conegui amb els temps més ràpids com la principal variació per a futurs intents de registre, per establir un repte repetible i amb l’esperit de competència justa”.
Mike Coppock és un corredor amb àmplia experiència en curses de llarga distància del nostre país. Sense anar més lluny, el passat mes de març va ser cinquè en les 100 milles de l’Ultra Trail de Tarragona.
Fotos: Instagram Mike Coppock
