L’ultrafondista egarenc recorre els 836km i 49.900m de desnivell positiu de l’Alta Ruta Pirenaica en 15 dies i 4 hores, emulant així al mític muntayenc francès Georges Véron. “Que maco que és el Pirineu”, han estat les primeres paraules a l’arribar ahir a la costa de Banyuls-sur-Mer després de creuar el Pirineu de punta a punta.
Història de l’Alta Ruta Pirenaica (ARP)
L’Alta Ruta Pirinenca (ARP), o Haute randonée Pyrénéenne (HRP) en francès, neix el 1968 pel francès Georges Véron. Tot i que la idea d’unir l’Atlàntic amb el Mediterrani travessant els Pirineus no va ser seva. La primera travessa que es té notícia data de l’any 1817, quan el francès Fréderic Parrot la realitzés amb l’intenció de mesurar el nivell entre els dos mars.
L’Alta Ruta Pirinenca, com Verón descriu en el seu llibre, discorre en major part pel vessant nord i passa a Espanya quan l’obliga el relleu i quan la falta d’equipament del vessant francès no ho permet. El traçat original comença a les platges d’Hendaia i acaba a Banyuls, on l’escassa senyalització, la seva longitud i l’exigent desnivell el converteixen en un autèntic repte.
L’aventura d’Oriol Antolí
I en autosuficiència i sense ajuda externa encara més. “Una tenda de campanya de 700gr, un aillant i un sac lleuger” ha estat el modus vivendi d’Oriol Antolí durant quinze dies. “Fer-ho de manera autosuficient és dur però a la vegada molt satisfactori. Hi havia dies que només menjava barretes i fruits secs i d’altres engolia en algun restaurant del camí”, relata.
La meteorologia també ha tingut un paper important en la travessa: “Durant els primers dies em va ploure molt i amb molta boira, fet que dificultava la progressió. Ja a territori català em va enganxar tempesta prop del refugi de Certascan, seguida per una intensa nevada que ho va deixar tot emblanquinat. Progressar enmig de la neu em va fer alentir el pas i vaig estar a punt d’abandonar”.
L’Alta Ruta Pirenaica té la particularitat que no està marcada com a tal i cal tenir nocions d’orientació i saber manejar-se amb sistema GPS: “Per anar amb seguretat, navegava amb dos possibilitats: amb el track d’un altre noi que havia realitzat la ruta, en Matthias Hekman, i també els mapes de Topo Pirineos en la que està marcat l’ARP. Tot i això he anat fent variacions sobre el terreny, per camins que havien desaparescut o estaven tancats”.
La ruta també presenta moltes alternatives al traçat original de Véron. “D’Arremoulit fins a Wallon vaig fer la variant més tècnica i llarga, amb 2.500m de desnivell positiu que em van dur 8 hores. La neu em va impedir pujar al cim del Carlit, així que vaig haver de travessar pel coll de la Grava per arribar a Les Bulloses. Tampoc vaig pujar al Certascan per la tempesta”.
Èxit amb possible rècord
Segons Fastest Known time, pàgina web especialitzada en registrar rècords de reptes d’aquest tipus, només tres persones més haurien realitzat amb èxit aquesta travessa. Tot i que el traçat pot presentar moltes variants, el rècord el tindria el francès Guillaume Arthus en 13 dies, 23 hores i 38 minuts amb una distància aproximada de 800km i 43.000m positius, mesura un tant per sota que Antolí. De totes maneres, Antolí seria el primer en realitzar la travessa de manera autosuficient.
L’èxit d’Antolí no només ha estat esportiu. En tots els seus reptes al voltant del món segueix lluint la bandera de l’entitat Prodis (Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca), destinada a l’assistència i la promoció integral d’adults amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràl·lisi cerebral.
Moltes són les linees que hem escrit a Ultres Catalunya sobre les peripècies d’Oriol Antolí al voltant del món, bregat amb proves d’ultrafons extremes com Monarch’s Way Ultra de 1000km, Goldsteig Ultra Race de 661km o Wibolt de 555km. Ja n’hi podem afegir una altra.
Fotografies ©Oriol Antolí
També us pot interessar:
