La Swiss Canyon Trail va alçar com a guanyadors al portugués Miguel Arsénio i la canadenca Marianne Hogan. Els catalans Aleix Toda i Abel Carretero, segon i tercer respectivament, van fregar la victòria. La prova suïssa és puntuable pel circuit internacional Gran Canaria World Trail Majors.
Un bon nombre de corredors elit han acompanyat els prop de 2700 participants en aquest desafiament que es disputa al costat del llac i ciutat de Neuchâtel i que és conegut per les seves espectaculars vistes des dels alts canons pels quals parcialment discorre la prova. La cursa principal, de 114km i un desnivell positiu de 5294m, va tenir la sortida a les cinc del matí des de la localitat de Couvet. La Swiss Canyon Trail s’ha rellançat internacionalment com una de les proves més importants de trail running a Suïssa i Centreeuropa.
Tot i que les temperatures eren suaus, el cel amenaçava pluja per a tot el dissabte i part del diumenge. Després de la sortida, un quartet format per Ionel Cristian Manole, Aleix Toda i Abel Carretero es posaria al capdavant, amb el xinès Guangfu Meng liderant el grup. Miguel Arsénio es quedava un pel endarrera buscant la seva oportunitat i amb ganes de revenja després dels abandons a The North Face Transgrancanaria i MIUT – Madeira Island Ultra-Trail.
El ritme era frenètic i amb els corredors anant al límit, provocant que Manole fos el primer en baixar el pistó. Al pas del quilòmetre 83, Arsénio va passar tercer a dos minuts dels líders, Abel Carretero i una mica per darrere Aleix Toda. Miguel va seguir en clara progressió, i a falta d’11 quilòmetres de meta va atrapar a Toda primer i després a Abel.
La cursa estava en mans de Miguel Arsénio (i les seves forces) però un cop superat a Carretero va marxar cap a meta per guanyar la 29a edició de Swiss Canyon Trail amb l’impressionant temps de 10:24:09, establint un nou rècord a la prova. De fet, els quatre primers classificats van rebaixar el rècord establert per Martin Kern en 2019 (10:59:26).
«La cursa ha estat fora de control tot el temps, la meva estratègia era anar darrere d’ells al principi però la cursa ha estat tan ràpida des de la sortida que ha estat molt difícil. Cap al 47 m’he sentit malament, feia molta calor i teníem 500m de baixada per després fer la pujada més llarga de la cursa. Paral·lels a un riu, amb una gran humitat he perdut el cap de la cursa i d’aquí al km 57 he hagut d’esforçar-me molt durant deu quilòmetres, ho he pagat, i he hagut de tallar per baixar la temperatura. Però he tingut el cap fort i quan els he caçat he apretat amb tot i he arribat primer amb un gran somriure. I ara he de buscar una segona cursa de Gran Canària World Trail Majors, he de mirar el calendari.»
Segon arribava Aleix Toda i tercer Abel Carretero, tots tres en menys de deu minuts.
Aleix Toda, resident a la població suïssa de Couvet, ha comentat que «ni de conya m’imaginava poder fer un podi en aquesta cursa amb aquest nivell, però m’he sentit superbé, molt fresc i potser he apretat una mica massa, però em sentia que anava bé, guardant. Però a partir del quilòmetre 70 que és la distància que jo tinc apresa m’ha començat a costar i just allà m’ha enxampat l’Abel i ha començat a tirar, però m’estava rebent, així que m’he despenjat fent la meva carrera. Molt content amb el segon lloc i ara he de mirar les carreres de World Trail Majors perquè són totes una passada i m’agradaria fer-ne alguna aquest any i si no l’any que ve.»
Per la seva banda, Abel Carretero ha comentat després de creuar la línia de meta que «fer un podi a una cursa d’aquest nivell et deixa satisfet, sempre en vols més, he anat liderant, però cal aguantar fins al final, ningú regala res, tots volem guanyar i content i satisfet. A partir d’aquí veurem al Quebec, ja el tinc tancat, vull millorar el quart de The North Face Transgrancanaria i veurem què fa la resta.»
Fora del podi, però en posicions destacades han finalitzat Ionel Cristian, cinquè, i els suïssos, Lucien Epiney i Tristan Blanchard seguits per Harry Jones.
Marianne Hogan guanya amb autoritat
Molt renyida va ser la cursa femenina, amb destacades corredores suïsses, franceses i canadenques entre les favorites, que van ser les que finalment es van emportar les millors posicions finals.
Des dels primers punts de pas es va poder comprovar que la lluita per la victòria estaria entre Marianne Hogan, Manon Bohard i Audrey Virgilio, cosa que s’anava confirmant amb el pas dels quilòmetres. Per Chasseron, quilòmetre 42 i punt més àlgid de la prova amb 1606m d’altitud, (marató, la diferència entre Hogan i Bohard era de sis minuts; davant Virgilio, Eve Moore i Christine Selman.
A Gorges de Noirveaux, havent passat ja bona part del desnivell i quilòmetre 76, la classificació es consolidava amb Marianne Hogan en primera posició seguida de Manon Bohard a 22 minuts i tercera Audrey Virigilio a disset de la segona.
Gairebé no hi va haver canvis en meta, i després de més de mig dia corrent, pujant i baixant muntanyes, guanyava la Swiss Canyon Trail una extraordinària Marianne Hogan amb un temps de 12:25:51, a onze minuts del rècord de Camille Bruyas però amb una important diferència de més de 40 minuts sobre la segona, Manon Bohard, 13:08:13. Tercera ha estat la guanyadora de l’any passat Audrey Virgilio amb 13:13:06.
Marianne ha declarat a meta «Estic realment contenta de com ha anat el dia però no ha estat fàcil perquè he tingut una molèstia a la cama esquerra que m’ha mantingut alerta per veure si podia controlar-ho, cosa que he pogut fer. A això del quilòmetre 60 m’han dit que feia dotze minuts d’avantatge que m’he centrat a mantenir-los per poder guanyar, em sentia bé i així ho he pogut fer. M’han assistit dos membres del meu equip a la cursa i ha estat fantàstic poder celebrar-ho amb ells a meta perquè això és un esforç de tots. Ara he de mirar el meu calendari perquè m’agradaria fer World Trail Majors, l’any passat vaig fer RMB Ultra-Trail Cape, em va agradar molt i és una possibilitat, repetir aquest any també i així tenir un segon resultat.»
Foto portada: Cyril Bussat / Swiss Canyon Trail
