Els aficionats al trailrunning, els enamorats d’un esport que ens apassiona, hem pogut gaudir de deu hores d’atletisme amb majúscules. Per un dia ens hem allunyat de les muntanyes per mantenir un idil·li, més fugaç del que haguéssim desitjat, amb el tartan. Tot gràcies a Kilian Jornet, la seva recerca de nous reptes, al seu incansable set de metes que creuar i a aquest Phantasm 24 que ens ha portat al tartan blau de la pista de Mandalen, a Noruega.

No obstant això, aquest somni de veure a «un dels nostres» aconseguir el rècord d’una especialitat que no era la seva es va esfumar al cap de deu hores de cursa, en el moment en què la imatge de Kilian Jornet a terra, atès pel seu equip, feia la volta al món i ens encongia el cor. Problemes al genoll esquerre, a la fàscia lata, i també marejos segons Salomon, forçaven el seu abandó quan el rellotge marcava 10h30′ de competició i havia completat 135 quilòmetres.

A les 11:00 començava el Phantasm 24, amb milers de persones connectades al seguiment en directe al web de Salomon. Tal com avançava en els dies previs, va començar fort. La seva tàctica era sortir a un ritme ràpid les primeres dotze hores per després baixar el ritme i, en aquesta línia, la primera marató el va completar en poc més de tres hores. Pràcticament calcava els temps de Yiannis Kouros fa 23 anys, els del rècord del món, que de mantenir-los donaven una projecció de 325 quilòmetres.

Tot marxava segons el pla previst les primeres sis hores de cursa, en les que va completar 82 quilòmetres. No obstant això, a partir d’aquest moment tot va canviar. Primer van ser problemes en una sabatilla, que com podíem veure al streaming de Salomon, li feien parar uns segons primer a la pista i uns minuts després a la zona d’avituallament per canviar la plantilla i ser assistit. Les males notícies se succeïen, i els narradors ja ens informaven dels seus problemes a la fàscia lata del genoll esquerre.

Aquestes males sensacions es traduïen els ritmes, que començaven a decréixer. En el pas pels 100k la diferència amb els temps de Kouros era de vuit minuts. Com ens indicava Dani Pons en el nostre seguiment a Twitter, «era massa per a ritmes per sobre de 5′. Això hauria de ser a partir de les dotze hores». En la novena hora Kilian completava tres quilòmetres menys que Kouros. El somni del rècord mundial s’esvaia.

El somni del rècord no només s’escapava, sinó que va tornar en malson. Quan es portaven 10h24′ de competició vèiem Kilian a terra atès pel seu equip. Una seqüència compartida pels companys de Territorio Trail que no anticipava res de bo.

Molts minuts d’incertesa, sense tenir dades del que estava passant fins que per fi l’organització comunicava l’abandonament de Kilian Jornet, amb 134,8 quilòmetres completats: «Kilian Jornet s’ha retirat de l’esdeveniment de 24 hores aquesta nit a Noruega. Avançarem més informació quan disposem d’ella».

Comunicat oficial de Salomon avui 28 de novembre:

«Kilian Jornet es recupera aquest matí després d’haver estat obligat a retirar-se del repte de 24 hores de Mandalen, Noruega, ahir a la nit. Després de completar 134 km, Kilian va experimentar marejos, va deixar de córrer a mitja volta i es va asseure a terra. La seva retirada de la cursa no tenia relació amb cap dolor de genoll, tal com s’ha especulat.
Després de rebre atenció mèdica a la pista, els professionals mèdics van determinar que era millor portar-lo a més proves. Aquest matí descansa a l’hospital i avui farà declaració. Vol felicitar els altres atletes que encara competeixen a la pista quan finalitzi la cursa aquest matí».

El 27 de novembre quedarà en el record com el dia en què Kilian Jornet va intentar un rècord d’un altre planeta, un temps de què el mateix Yiannis Kouros va afirmar que duraria segles. El dia en què ens va fer somiar durant vuit hores.

Text original: Territorio Trail Media. Foto: Salomon

RELATED ARTICLESMORE FROM AUTHOR