Sara Alonso confirma la seva hegemonia amb una victòria a Marathon du Mont-Blanc 2022

Després de pujar al podi a Zegama i a la vertical de l'Olla de Núria, la corredora basca es va emportar el primer triomf a les Golden Trail Series amb Jonathan Albon. Caitlin Fielder i Davide Magnini van ser segons i Dani Moreno i Rui Ueda, tercers. Oihana Kortazar va acabar sisena

296

Després d’uns intensos 42 km, Jonathan Albon i Sara Alonso guanyen la Marathon du Mont-Blanc en un renovat traçat, amb una línia d’arribada al cor de Chamonix. Amb els guanyadors de Zegama absents, l’atleta basca es col·loca al primer lloc del rànquing general de la Golden Trail World Series amb Davide Magnini.

Sara Alonso es confirma com la millor corredora espanyola del moment 

Si a Zegama va fer la campanada ficant-se en posicions de podi, Sara Alonso ha confirmat el seu increïble estat de forma guanyant, per primera vegada a la seva carrera, una prova de les Golden Trail World Series.

«¡Ha estat increïble! M’he sentit molt bé, però m’ho volia prendre amb calma fins a la primera gran baixada. Sabia que era el meu punt fort i tan aviat com he pogut ho he donat tot. Després, quan m’he posat primera he anat descomptant quilòmetres al cap: en queden 20, 15, ara només 10… No m’ho volia creure, encara que sabia que era possible. Però a l’última baixada he patit una forta caiguda i vaig pensar No, no és possible! Va ser més la por que el dolor: tot estava en ordre! Fa temps que espero aquesta victòria i estic als núvols”!

Encara més inesperada va ser la segona posició de la corredora del Trailrunning Girona, la neozelandesa Caitlin Fielder. «Necessitava aquest resultat per a la meva confiança», va confessar a la meta. «Necessito creure en les meves habilitats competitives i aquesta cursa m’ha anat molt bé. Vam estar molt juntes a la sortida i vaig sentir que havia sortit massa ràpid, però he mantingut la calma i la confiança i he seguit al meu ritme. ¡No vaig creure en aquesta segona posició fins al final, perquè ja sabem que pot passar qualsevol cosa abans de la meta, però estic realment contenta que tots aquests esforços hagin servit!»

La tercera posició es va decidir en un esprint entre Dani Moreno i Anaïs Sabrié que es va decantar del costat de la nord-americana. «És una carrera realment dura!”, va exclamar a la línia d’arribada. “Vaig concedir massa avantatge a la primera part de la cursa i després me les vaig apanyar per retallar alguna cosa, però no va ser suficient per atrapar Caitlin i Sara. Estic realment contenta amb la cursa i amb aquesta posició de podi»

Per la seva part, Oihana Kortazar va continuar recuperant sensacions després de l’accident de trànsit que va patir setmanes enrere i va signar una meritòria sisena posició. La creu seria per Sheila Avilés, que es veuria obligada a abandonar prematurament.

Jonathan Albon, una cursa al límit

Debutant a la Golden Trail World Series, Jonathan Albon era un dels clars favorits per a aquesta Marathon du Mont Blanc. I el britànic, vigent campió del Món de Trail Running, no va decebre. Albon es va mantenir sempre latent malgrat la sortida fulgurant de Théo Détienne i dels corredors africans com Petro Mamu. Tot i així, Albon va fer servir la seva qualitat pujant i la seva enorme habilitat baixant per aconseguir el lideratge a Vallorcine i alçar-se amb la victòria. «M’encanta França”, va confessar a la línia d’arribada. “No crec que no he perdut mai aquí després de guanyar l’OCC i els Templiers. Així que sempre està bé tornar-hi! No em solen agradar gaire l’inici de les curses perquè estàs massa fresc i el que realment esperes i vols és sentir-te cansat. La segona meitat de la cursa és molt millor i he pogut estrènyer tant a la pujada com a la baixada. En el descens final he vist els nois que estaven filmant aturats en una tanca, he perdut la concentració un segon i he caigut, però m’he pogut refer i estic molt content amb el resultat! »

Darrere seu, Davide Magnini també va saber apretar les dents per embutxacar-se una fantàstica segona posició que significa el lideratge general de la Golden Trail Series. «Sens dubte és una de les curses més dures que mai he corregut. No vaig tenir gaire bones sensacions a l’inici, ja que ben aviat vaig patir dolors de tota mena, especialment molèsties estomacals. Vaig ser incapaç de mantenir el ritme a les primeres pujades, a Le Tour o cap a Posettes. Estava a punt de llençar la tovallola a Vallorcine, les meves cames m’estaven matant, no tenia res a dins, estava sense energia. Aleshores, de sobte, em van venir. Vaig poder mantenir el ritme i vaig començar a guanyar posicions a la classificació. Estic realment content de com he aconseguit aquesta segona plaça, que al seu torn suposa ser primer al rànquing general de la Golden Trail Series. Ara el pla és intentar treure alguna cosa de Stranda i de Sierre Zinal, depenent de com vagi la meva recuperació.» Ruy Ueda es va emportar la tercera posició gràcies a una baixada llampec. “La sortida va ser molt ràpida” va admetre a la línia d’arribada. “Vaig intentar mantenir el meu propi ritme sense fixar-me en els altres. A Vallorcine vaig pensar que em podria colar al top-10, però mai m’hauria imaginat ficar-me en posicions de podi. Estic realment content!”

Fotos: Jordi Saragossa