L’aventura d’Albert Herrero a Barkley Marathons es va saldar amb un nou «fun run» (3 loops en menys de 40 hores) repetint el mateix resultat que el 2023, fet que molt pocs poden presumir. A més de l’experiència, cal fer una cursa i estratègia perfecte per sortir airós de la famosa i excèntrica bogeria de Lazarus Lake. És per això que, des de 1989, només 20 persones ho han pogut aconseguir. El laberíntic bosc de Frozen Head no perdona.

Com valores la teva tercera participació a Barkley Marathons?

Després de l’experiència dels últims anys l’objectiu era acabar-la. Venia amb confiança i la preparació havia estat millor que l’any passat. Però la Barkley Marathons està dissenyada per a que hi hagi un munt de variables que acabin suposant un problema i no et permeti finalitzar. És algo que pot passar. 

Explica’ns una mica com va anar la teva aventura

Els dos anys anteriors havia tingut molt bones sensacions durant el primer bucle, però  aquest any no. No sé si va ser per culpa de la calor, sobretot a la meitat del primer ‘loop’. Això em va fer anar una mica fora de punt. Així que la segona volta la vaig plantejar a la meva bola, tot i això no vaig acabar de recuperar sensacions.

Quan portava 10 dels 15 llibres del segon bucle vaig estar a punt d’abandonar, però l’Aurelien Sánchez (finalista en 2023 amb 58:23:12), em va animar una mica. Vaig arribar al final del segon ‘loop’ bastant animat, recuperant sensacions. De temps no anava malament, així que la tercera volta la vaig plantejar a veure-les venir i la veritat és que va sortir bé. Vaig començar a fer comptes i em sortien els números per acabar.

Un nou «fun run» semblava clau per l’èxit final… però que va passar al quart bucle?

El problema va ser que, amb el temps que havia perdut fent la segona volta, no tenia marge per dormir. Així que, després d’avituallar-me, vaig sortir seguidament a pel quart ‘loop’ però completament sol, sent l’últim dels corredors que continuaven. Va ser un autèntic handicap menjar-m’ho jo sol i sense poder col·laborar amb ningú, sobretot amb l’entrada de la nit.

Tot anava bé, però cap a la segona meitat de la volta havia un tram nou d’enguany i una baixada que la vaig trobar molt complicada. No vaig agafar bones referències en la vegada que vaig passar per allà de dia durant el segon bucle i en sentit contrari. A pesar d’intentar-ho vàries vegades no vaig trobar el camí bo, perdent molt de temps. Així que vaig tirar de brúixola en la direcció que tocava però una mica ‘a sac’. Va ser un malson perquè el terreny era molt complicat, els peus van quedar destrossats pel fang. Tot i això vaig arribar al fons de la vall i vaig trobar el llibre, però havia perdut massa temps. Amb els problemes als peus, el ritme va aminorar i ja vaig veure que anava fora de temps per completar la volta. 

“If you want to face a real challenge, it has to be a real challenge, and you can’t accomplish anything without the possibility of failure”. Aquesta frase, que realça la possibilitat de fracassar en qualsevol gran repte, va ser pronunciada pel Lazarus, i segurament resumeix l’essència de la Barkley Marathons. Una esbojarrada cursa de muntanya sense compassió.

També et pot interessar:

RELATED ARTICLESMORE FROM AUTHOR