La Spine Race 2024 arriba amb el millor cartell de la seva història

El pallarès Eugeni Roselló, guanyador el 2013 i tercer el 2017, prendrà una línia de sortida d'autèntic luxe on els guanyadors de les últimes edicions i seran presents

443
La francesa Claire Bannwarth defensarà la victòria aconseguida en 2023. Foto: Montane Spine Race

La Montane Spine Race britànica torna aquest diumenge amb un cartell de corredors d’autèntic luxe. El repte de 268 milles al llarg del ‘Pennine Way’, a l’hivern i en autosuficiència l’han convertit en un repte majúscul i un desafiament pels amants de les proves extremes.

The Spine Race, una cursa brutal

El recorregut travessa llocs amb encant com el Peak District, Cheviots, Yorkshire Dales i el Northumberland National Park. A banda de la duresa del terreny, la Spine Race destaca per un clima de cru hivern britànic. La pluja, el fang, el vent, la neu, el fred i una humitat elevadíssima seran condicions determinants en el desenvolupament de la prova, convertint el seu traçat en una autèntica aventura.

La Spine Race és així: dura, extrema, imprevisible i on la fortalesa física i sobretot mental juguen un paper molt important. No guanya ni el més ràpid ni el més fort, sinó el que millor se sap adaptar a les condicions d’una prova de més de 420 quilòmetres i 13.000 metres positius, que recorre completament el sender Pennine Way, al cor de Gran Bretanya, i en modalitat Non-Stop.

Els competidors han de recórrer alguns dels terrenys més difícils i desafiadors d’Anglaterra finalitzant a la frontera escocesa. La competició se celebra en ple hivern amb les seves dures condicions: neu profunda, gel, vents huracanats i pluges torrencials que se sumen a les exigències físiques de la cursa. Això, juntament amb el cansament, la fatiga, la manca de son i l’exposició la converteixen en una autèntica aventura. Paral·lelament se celebra la versió “curta” de 180 km.

Igual que amb totes les idees genials, la Spine Race va sorgir una pluja d’idees una nit al pub. Inspirat en el propi Pennine Way, coneguda com la columna vertebral d’Anglaterra, que s’estén cap al nord des de Derbyshire fins a Escòcia. La primera cursa oficial d’ Spine Race va tenir lloc el 2012 amb només 15 persones a la línia de sortida. En aquell moment no hi havia manera fàcil de rastrejar els corredors i molts no creien que fos possible dur a terme aquest esdeveniment.

Favorits

El rècord de Jasmin Paris de 83 hores i 12 minuts el 2019 encara està per batre. I podria ser aquest l’any, ja que en la línia de sortida estarà ple de corredors bregats de mil batalles i alguns dels guanyadors de les últimes edicions. Repassarem la llista de corredors d’elit que hi prendran part:

Damian Hall
El guanyador de la darrera edició no necessita presentació. Damian és un especialista en curses extremes, periodista, autor i activista climàtic. Aquesta serà la seva cinquena participació a la cursa i torna aquest any amb la intenció de revalidar el seu títol.

John Kelly
Vencedor de la Spine Race el 2020 i posseïdor del rècord absolut del ‘Pennine Way’ amb l’increïble temps de 58 hores i 4 minuts. Doble finisher de la Barkley’s Marathons, és bon amic i rival de Damian i serà interessant veure la seva lluita o aliança durant la cursa.

Jack Scott
L’any passat Jack va arribar a la meta amb Damian Hall però una penalització de 48 minuts per agafar una drecera a la ruta li va donar el segon lloc. No tenim cap dubte que aquest any lluitarà una altra vegada pel podi i haurà après del seu error.

Pavel Paloncy
El corredor polonès és triple venedor de la cursa el 2014, 2015 i 2018. Pavel coneix la prova i la ruta com ningú i segurament lluitarà per una posició al podi.

Simon Roberts
El vencedor de The Dragons Back Race el 2021 és un corredor excepcional i arriba després de guanyar la Montane Cheviot Goat Ultra. Aquesta serà la seva segona participació a la Spine Race.

Eoin Keith
Un altre veterà de la prova. Eoin l’ha guanyat tres vegades, la més recent el 2022. Eoin sol començar la cursa relativament a poc a poc, però com a la faula de la tortuga i la llebre, en aquesta cursa ser consistent en lloc de molt ràpid pot compensar llarg termini.

Eugeni Roselló
El corredor pallarès tornarà a penjar-se el dorsal de la seva cursa preferida per onzena vegada. Una prova que el va catapultar mediàticament, on va aconseguir la victòria en 2013 i una tercera posició en 2017. Però la que més maldecaps li ha portat, amb un total de vuit retirades. La més greu: la del 2019, on a falta de sis quilòmetres de cercar l’arribada de Kirk Yetholm el cos li deia prou amb una greu hipotèrmia. L’edició passada el tibial li deia prou a falta de 35 milles pel final. L’ onzena serà la bona?

La cursa femenina també compta amb molt bones corredores:

Nicky Spinks
Nicky és una especialista en llarga distància amb molts rècords a la seva esquena, però no ha estat mai a la Spine Race. La seva especialitat són curses amb més desnivell i terreny més tècnic i serà interessant veure el seu progrés durant la cursa.

Claire Bannwarth
La corredora francesa és incombustible. L’any passat va dominar la cursa de cap a fi, guanyant amb solvència. Va ser el preludi d’un any increïble, on va competir i deixar empremta en més de 12 curses de 100 milles. Memorable va ser la seva victòria absoluta a la Trailcat 200 tarragonina.

Anna Troup
Una altra corredora veterana molt especialitzada a llarga distància. Anna posseeix el rècord femení del ‘Pennine Way’ i va guanyar l’edició estiuenca de l’Spine Race el 2022.

Elaine Bisson
Va ser segona femenina a la Spine Race el 2022, segona a Dragons Back el 2021 i clara contendent al podi.

Mentre la lluita pel podi serà molt disputada, la cursa per a la majoria dels corredors serà una lluita contra el rellotge i els elements. El temps límit són 7 dies i com cada any es veuran escenes emocionants quan els darrers corredors intenten arribar a la meta, la paret del Border Hotel a Kirk Yetholm.

A més d’Eugeni Roselló, entre els participants també hi haurà dos espanyols, Esteban Diaz i José Samaniego.

Text: Albert Torrent / Antonio Codina. Foto: Montane Spine Race