Aquest cap de setmana, Sant Quirze de Besora tornarà a viure una de les grans festes del trail català. Arriba el Trail del Bisaura, una cursa que fa anys que juga en una altra lliga: la dels que no necessiten grans focus per brillar. Amb el seu esperit gamberro i autèntic, la cita reunirà 1.800 participants disposats a deixar-se la pell pels corriols més salvatges i màgics del Bisaura.

Una cursa amb ànima pròpia

El Trail del Bisaura no és una cursa més. És una experiència. Té aquell punt punk que la fa irreverent i diferent de tot. Una cursa tècnica, exigent i sense filtres, plena de pujades impossibles, descensos vertiginosos i trams on s’hi corre poc, però s’hi viu molt. A canvi, regala paisatges de somni, boscos humits i densos, i racons que semblen trets d’un conte de fades.

I si la pluja hi diu la seva —com la dantesca edició passada—, el Bisaura desplega el seu millor espectacle: el fang, l’element que converteix cada passa en una lluita, i cada lluita, en una història per recordar.

Com en les darreres edicions, la zona de sortida i arribada s’ubicarà a l’explanada de l’Horta de Can Guixà, a tocar del nucli urbà de Sant Quirze.

El “putu Trail”: la joia salvatge del Bisaura

La prova més llarga (53 km, D+3.500 m) manté el traçat instaurat fa dos anys, amb tot el seu caràcter intacte. La sortida serà directa i exigent cap a El Revell, abans de baixar per l’antiga “pujada de l’infern” fins al torrent de les Dous i el mític Bar Beví. Des del Castell de Llaés, la cursa enfila cap a la Mare de Déu del Cau i el Castell de Milany, per després baixar fins a la casa homònima i tornar a pujar al Puig de l’Obiol passant per la Bauma del Gitano.

El pas per Vidrà, l’impressionant Hort de Getsemaní, la Bauma de la Vila i Turiscada i la temible cresta de Canemars fins al santuari de Bellmunt farà les delícies dels més valents, abans del descens final des de El Boscatell fins a la línia d’arribada a Sant Quirze. Un itinerari que condensa tot el que fa especial aquesta terra.

Aquí no hi ha trampa ni artifici: per penjar-se la medalla de finisher cal suar, patir i lluitar. Alguns trams compten amb cordes fixes i passos de quatre grapes per superar els trams més feréstecs.

Entre els favorits masculins destaquen Albert García, David Prades, Ramon Nicolás, Víctor del Águila, Martí Lázaro, Guillem Alba, Jesús Álvarez, Nil Gaja i Javi Puit. En categoria femenina hi trobem Anna Tarasova, Laia Gilibets, Lorena Cubillas, Neus Guinovart i Vinyet Nogueró com a principals aspirants.

Els Bufadors, uns dels llocs més emblemàtics del Trail del Bisaura. Foto: Martí Miró

La mitja marató: bellesa i tecnicitat a parts iguals

La “mitja i pico” (25 km, D+1.500 m) combina trams ràpids amb pujades explosives i racons plens d’encant. Els participants gaudiran de punts icònics com els Bufadors, el Salt del Mir, el Castell de Besora o el Pla del Revell, en un recorregut que alterna la velocitat amb la tècnica.

Entre els noms més destacats hi trobem Raul Butaci, Guillem Parés, Jordi Roy i Jordi Pujol . En categoria femenina, el nivell serà altíssim amb Mariona Àvila, Mar Córdoba i Irina Pujol.

La (no tant) curta

La modalitat més curta (14 km, D+700 m) manté el format consolidat: una primera meitat més pistera i ràpida fins a Les Planeses, i una segona part molt més tècnica i trencacames, amb descensos potents pel Revell i el Castell de Montesquiu. Una cursa curta en quilòmetres, però gran en essència.

Entre els aspirants al triomf hi haurà Oriol Gibert i Xavi Prims en categoria masculina, mentre que en la femenina destaquen Rut Córdoba, Laura Doval i Laura Bardolet.

A més, hi haurà la caminada popular de 6 km, per a aquells que vulguin gaudir de l’entorn sense pressa.

L’esperit del Bisaura

Hi ha curses que es corren, i n’hi ha d’altres que es viuen. El Trail del Bisaura pertany a aquesta segona categoria. Aquí no hi ha postureig, ni arcs gegants, ni música d’èpica prefabricada. Hi ha muntanya autèntica, gent de veritat i una comunitat que fa del fang una bandera.

Al Bisaura s’hi va a patir i a somriure alhora, a deixar-se la pell pels corriols, a enfangar-se fins al genoll i a celebrar cada pas com si fos l’últim. Perquè quan travesses la línia d’arribada, t’adones que el que t’endús no és una medalla: és una història que només tu pots explicar.

El Bisaura no és una cursa. És una manera d’entendre el trail. I un cop hi has estat… ja no te’n saps desenganxar.

Text: Albert Torrent. Foto: Martí Miró


També et pot interessar: